Consum
Un informe alerta que un 40% dels aliments conreats no es consumeixen i es perden
Segons WWF aquesta quantitat d'aliments llençats contribueix a un 10% dels gasos d'efecte d'hivernacle
Un 40% dels productes conreats per a alimentar a la població global no acaben sent consumits, un desaprofitament que contribueix a un 10% dels gasos d'efecte d'hivernacle causants del canvi climàtic, adverteix avui un informe del Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF).
La producció de menjar utilitza grans quantitats de terreny, aigua i energia, la qual cosa provoca una contribució als gasos d'efecte d'hivernacle equivalent a gairebé el doble de les emissions anuals de tots els automòbils als EUA i Europa, subratlla un informe realitzat juntament amb la cadena de supermercats Tesco.
En termes absoluts, l'informe estima que cada any es malgasten 2.500 milions de tones d'aliments, dels quals 1.200 milions es perden ja en el camp i més de 900 milions en els establiments de venda o en els domicilis.
«Aquest informe mostra que el problema és probablement més gran del que ens imaginàvem», va declarar a Efe el cap de la Iniciativa mundial sobre pèrdua i desaprofitament d'aliments de WWF, Pete Pearson.
Amb anterioritat, l'organització ambientalista havia estimat que la pèrdua d'aliments era d'aproximadament la meitat (1.300 milions de tones).
Un problema incrementat en la pandèmia
Segons Pearson, la pandèmia ha empitjorat la tendència en causar «interrupcions massives en les cadenes de subministrament, forçant cancel·lacions de contractes, tancaments de restaurants i deixant grans quantitats d'aliments peribles malgastats o deixats en les granges que després van ser inservibles».
Uns 4,4 milions de quilòmetres quadrats de terreny i 760 quilòmetres cúbics d'aigua s'utilitzen per a produir els 1.200 milions de tones de menjar que es malgasten en el camp, abans, durant i després de la collita, o es desvien a altres usos com l'alimentació animal o els biocombustibles.
Per a posar-ho en perspectiva, aquestes quantitats equivalen a un terreny més ampli que el subcontinent indi i un volum d'aigua de 304 milions de piscines olímpiques.
L'informe va confirmar que els països d'ingressos alts i mitjans d'Europa, Amèrica del Nord i Àsia industrialitzada contribueixen amb el 58% d'aquestes pèrdues en les collites mundials, malgrat tenir una major mecanització i millors sistemes en les granges.
Malgrat que en el mitjà agrícola és on es concentren les xifres més altes de desaprofitament de menjar, les polítiques dels governs es concentren més en l'última cadena de subministrament, la venda i el consum, va criticar l'informe, que intenta centrar l'atenció en la gravetat del problema en venedors i consumidors.
L'informe va concloure que per a aconseguir una reducció significativa, els governs nacionals i els mercats han de prendre mesures per a fer costat als agricultors de tot el món i comprometre's a reduir a la meitat el desaprofitament d'aliments en totes les etapes de la cadena de subministrament.
Consum de carn
Encara que l'estudi es va centrar en la producció agrícola més que en la ramadera, en un moment en el qual el debat sobre el consum de carn és al carrer Pearson va assegurar a Efe que diversos estudis globals han demostrat que hi ha una necessitat de reduir-lo, tant pel bé de la salut humana com per al medi ambient.
Tanmateix, el responsable de WWF va reconèixer que en alguns llocs això no és possible, i que qualsevol reducció no hauria de ser a costa de la salut de les persones.
«Proposar un únic patró de consum o sistema de producció no aconseguiria apreciar la complexitat dels sistemes d'alimentació i la cultura, història i ciència darrere d'ells», va declarar a Efe Pearson.
«On es decideixi continuar consumint menjar que ve dels animals, s'ha d'assegurar que ve de sistemes de producció sostenibles», va concloure.