Ciència
Demostren l'eficàcia d'una molècula per tractar la fibrosi pulmonar
Els investigadors han demostrat que la falta de 'cortistatina' provoca una resposta descontrolada i nociva del sistema immunitari
Científics han identificat una molècula que actua sobre el sistema nerviós, la cortistatina, com a potencial biomarcador per a diagnosticar i tractar malalties associades a la fibrosi pulmonar. Aquesta capacitat podria, a més, obrir una nova via per al tractament de les formes més greus de covid-19.
L'estudi, realitzat en models animals, es publica en British Journal of Pharmacology i, entre les malalties a tractar associades a la fibrosi pulmonar estarien el mal pulmonar agut i la seva forma més severa, la síndrome de dificultat respiratòria aguda.
Els investigadors han demostrat que la falta de cortistatina provoca una resposta descontrolada i nociva del sistema immunitari -la tempesta de citocines- i el posterior desenvolupament de la reacció fibròtica pulmonar.
Per contra, el tractament amb cortistatina protegeix enfront de les formes greus de mal pulmonar agut i la síndrome de dificultat respiratòria aguda, assenyala un comunicat del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), que indica que aquesta característica la converteix en una candidata per a tractar la fibrosi més greu causada per la covid-19.
La nota recorda que existeixen evidències que indiquen que els malalts amb covid-19 tenen pitjor pronòstic quan la infecció viral cursa amb fibrosi pulmonar.
La cortistatina és un neuropèptid antiinflamatori descobert per l'equip liderat per Mario Delgado, investigador principal de l'estudi i director de l'Institut de Parasitologia i Biomedicina López Neyra (IPBLN-CSIC) a Granada.
Encara que els estudis anteriors reconeixien la cortistatina com un potent agent antiinflamatori, aquest és el primer que identifica la seva capacitat per a regular i revertir directament la resposta fibròtica crònica.
«Com que la inflamació és un procés previ i subjacent a la fibrosi crònica, és un avantatge disposar d'un agent capaç d'evitar totes dues respostes, inflamatòria i fibròtica, enfront d'altres possibles tractaments», afirma Delgado.
«Si bé encara no s'ha demostrat l'eficàcia de la cortistatina en models d'infecció vírica pulmonar, l'estudi demostra inequívocament la seva capacitat per a limitar la tempesta de citocines i evitar l'aparició de signes clínics de fibrosi severa en el pulmó en models preclínics plenament establerts, la qual cosa permetria aventurar una translació als pacients de covid-19», afegeix.
El científic explica que, «fins i tot sent cauts amb la seva aplicació en pacients, tenim un exemple d'èxit recent amb un altre neuropèptid, el pèptid intestinal vasoactivo Aviptadil, descobert com antinflamatori en el nostre laboratori fa més de dues dècades».
Aquest mostra característiques semblants a la cortistatina i actualment -afirma- és un dels tractaments triats per l'agència americana del medicament per a les formes severes de covid-19, «la qual cosa convida a ser optimistes».