La solitud de la gent gran a Espanya: molta família i pocs amics

Les persones grans a Espanya tenen menys amics però més llaços familiars que els de països del centre i nord d'Europa, i malgrat aquesta companyia pròxima perceben un sentiment major de solitud.

Són algunes de les conclusions de l'estudi «Envelliment i capital social» deFuncas, que analitza com van canviant en 14 països europeus les relacions al llarg del procés d'envelliment, reduint-se les xarxes d'amistat i activitats socials i ampliant-se les relacions amb els familiars.

Si a nivell europeu per a les persones de més de 50 anys el més important són les xarxes socials d'amistat, seguit de les xarxes socials que s'obtenen amb la participació en diverses activitats i finalment les familiars, a Espanya -i als països del sud- es canvia aquest ordre de prioritats.

Segons explica a Efe un de les investigadors, Miguel ÁngelMalo, professor d'Economia de la Universitat de Salamanca, l'envelliment va reduint totes les relacions -sobretot des dels 70 anys-, encara que la deterioració és menor en els contactes familiars que en les xarxes d'amistat.

Podria pensar-se que tenir un entorn familiar estable es traduiria en una major sensació de benestar, però, segons l'economista, la xarxa familiar dóna més suport però menys varietat d'experiències que les que ofereixen les d'amistat i les associades a grups socials.

«Els rangs d'experiència de vida de la relació amb dos germans, per exemple, són més limitats que la quantitat d'experiències que et poden donar dos amics; la comunicació i les vivències encara que són tan intenses amb els amics són més variades i això és molt important per a la satisfacció».

Per això, encara que les xarxes familiars romanguin més i proporcionin més suport, «en les relacions socials són més redundants» i brinden menys felicitat, destaca l'autor d'aquest estudi, al costat de RicardoPagán, professor d'Economia en la Universitat de Màlaga.

Major solitud en les dones

«Per a les dones aquest procés d'erosió i substitució de relacions associat a l'envelliment és més intens, reportant al mateix temps més solitud», assenyala el professor Dolent.

Les dones de més de 50 anys presenten major solitud que els homes: «Les dones se senten més soles perquè volen obtenir més de les xarxes familiars i es recolzen més en aquestes xarxes que els homes».

Però també cal tenir en compte que tenint un mateix nombre de relacions, les persones majors de països del sud senten una solitud més alta perquè demanen i esperen més d'elles. «A Centreeuropa amb set relacions entre familiars i amics potser es consideren satisfets, però un espanyol o italià pensa què sol estic perquè només tinc set relacions», apunta.

L'estudi constata la importància de les xarxes d'amistat i de participació social per al benestar de les persones grans, i recomana fomentar activitats que augmentin el número i la freqüència d'aquestes relacions més enllà de la família, facilitant espais per a reunions de diferents clubs, per exemple.

La pandèmia hauria reduït la varietat de les experiències de les relacions socials, la qual cosa ha afectat negativament la satisfacció amb les xarxes socials i a la solitud que senten els més grans, destaca la recerca.

«Conforme avança el ritme de vacunació dels majors convindria promoure amb rapidesa la realització d'activitats socials que augmentin la quantitat de relacions socials més enllà de l'àmbit familiar més estricte i frenar la greu deterioració que han sofert les xarxes socials amb les limitacions de la mobilitat i la distància social», proposa.

A Espanya hi ha menys ajudes de fora de la llar

A Espanya, hi ha un percentatge menor de majors de 50 que reben ajudes externes de persones que van a la llar per a fer tasques quotidianes de neteja o un altre tipus d'atencions. En concret, se situa en el 11,5%, enfront del 18,7% d'Europa.

Encara que les ajudes de dins de la llar a Espanya són una mica més elevades, no són prou importants com per a compensar la menor quantitat d'ajudes externes en comparació amb Europa, exposa l'estudi.

Les dones reben menys ajudes dins de la llar, la qual cosa encaixa que normalment són les cuidadores i, cas de necessitar elles aquestes cures, es gestionen des de fora de la llar, explica l'investigador, qui destaca que «hi ha més dones vivint soles a edats avançades i, forçosament, en aquests casos les ajudes són externes».

«S'acudeix a cuidadors formals quan la situació de dependència és important i aquests cuidadors estarien dins de la llar atesos els majors», sobretot a partir dels 75 anys i amb discapacitats permanents, però «reporten uns nivells de satisfacció més baixos que els altres» en les seves relacions.

«Així doncs, per a millorar la vivència de la xarxa social no bastaria amb una cura formal centrada en la prestació del servei, sinó en què aquest cuidador formal serveixi també per a potenciar una relació més variada», apunta l'expert.