Els pacients crítics de covid desenvolupen menys deliris si reben visites

Un estudi internacional realitzat per unitats de vigilància intensiva amb pacients covid ha conclòs que l'aparició de deliri, entès com a disfunció cerebral aguda, es va associar de manera significativa al consum de benzodiazepinas i que aquells pacients que van tenir visites presencials o virtuals a través de dispositius (tauletes, telèfons intel·ligents) van desenvolupar menys deliri.

El servei de Medicina Intensiva del Complex Hospitalari Universitari de Toledo ha participat, al costat de 69 unitats de vigilància intensiva de centres hospitalaris de 14 països, en un estudi multicèntric internacional sobre els factors de risc de deliri en pacients crítics covid, informa la Conselleria de Sanitat .

L'estudi col·laboratiu internacional, titulat «Prevalença i factors de risc de deliri en pacients crítics amb covid-19 (covid-D): una cohort multicèntrica», ha estat liderat pel Grup d'Estudi Internacional de Vigilància intensiva, el Centre de Supervivència i Disfunció Cerebral de Malalties Crítiques de la Universitat de Vanderbilt (Tennessee) i el Projecte HU-CI.

Aquest estudi, realitzat amb l'objectiu d'avaluar les estratègies a modificar, va mostrar dues conclusions: una, l'aparició de deliri, entès com a disfunció cerebral aguda, es va associar de manera significativa al consum de benzodiazepinas i, d'altra banda, sent aquest un fet molt important en aquesta pandèmia, aquells pacients que van tenir visites presencials o virtuals a través de dispositius (tauletes, telèfons intel·ligents) van desenvolupar menys deliri.

L'assaig, en el qual es va excloure a pacients amb malalties mentals preexistents, consum de tòxics o amb dèficits sensorials previs, es va dur a terme en 2.088 persones ingressades en 69 unitats de pacients crítics amb infecció per SARS-CoV-2, amb una estada hospitalària de 21 dies, per a avaluar la prevalença i factors de risc de deliri.

Entre aquest rang de dates, un total de 4.530 pacients amb covid-19 van ser admesos en 69 unitats de vigilància intensiva dels quals 2.088 pacients amb una edat meda de 64 anys es van incloure en la cohort de l'estudi.

Es van recollir dades clíniques, avaluacions de deliri i el coma i les estratègies de maneig així com es van recopilar dades addicionals sobre el suport del ventilador, la durada de l'estança a l'UCI i l'estat vital durant un període de 28 dies.

El resultat primari va ser determinar la prevalença de deliri i coma i investigar qualsevol factor de risc associat.

La ventilació mecànica, l'ús d'immobilitzacions i infusions de benzodiazepinas, opioides i vasopresors, i els antipsicòtics es van associar cadascun amb un major risc de deliri l'endemà mentre que les visites virtuals de familiars es van associar amb menor risc de deliri.

Durant el període d'estudi de 21 dies, els pacients van estar vius sense deliri ni coma durant una mitjana de 5,0 dies.