No hi ha suficients evidències científiques per una tercera dosi de la vacuna

La conveniència d'una dosi de reforç de la vacuna contra la covid-19 no està recolzada encara amb suficients evidències científiques, són imprescindibles més estudis. No obstant això, aquesta seria més necessària en majors i en persones amb una resposta baixa o nul·la d'anticossos postvacuna.

Es tracta d'afegir una dosi addicional a l'actual pauta de dues -excepte per a Janssen que és d'una sola dosi- amb l'objectiu de reforçar la resposta immune i podria ser la mateixa vacuna o una altra diferent. En tot cas, qualsevol nova pauta d'administració hauria de validar-se amb assajos clínics que demostressin la seva eficàcia i seguretat, segons expertes consultades per Efe.

Encara que molts països estan en procés de vacunació i altres a penes han començat a inocular la primera dosi, el debat sobre la possibilitat d'una tercera injecció porta mesos damunt de la taula.

Farmacèutiques com Pfizer-BioNTech, Moderna, AstraZeneca i Sinovac han començat a realitzar estudis per a avaluar aquesta dosi de reforç i hi ha algunes dades preliminars que l'avalarien, però organismes, governs i experts coincideixen que encara és aviat per a parlar de la tercera burxada davant la falta d'una certesa manifesta.

Però a més, hi ha un altre vessant: l'Organització Mundial de la Salut adverteix de l'augment de les desigualtats i que no ajudaria a equilibrar el repartiment global de dosi.

«Encara no hi ha evidències de la necessitat d'una tercera dosi de reforç en la població general», assenyala Isabel Sola, del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), per a qui és necessari fer un seguiment epidemiològic de reinfeccions, «la qual cosa indicaria que la immunitat s'ha reduït prou com per a no protegir».

D'altra banda, agrega que si es coneguessin els correlats de protecció (els nivells mínims d'anticossos i immunitat cel·lular que protegeixen) caldria fer un seguiment de com evoluciona aquesta immunitat després de les dues dosis per a saber si encara la vacuna és protectora o no.

Sola, immersa en un dels projectes de vacuna covid espanyola, indica que la dosi de reforç podria ser necessària en persones inmunocomprometides que no responen bé a les vacunes i en majors, tot i que «encara no hi ha certesa que sigui necessària».

Més estudis per conèixer la resposta de les dues dosis

La viròloga Inmaculada Casas coincideix amb Sola que si fos necessària una dosi de reforç seria per a aquelles persones que presentin «una resposta baixa o nul·la d'anticossos postbovina».

Cases, responsable del Laboratori de Virus Respiratoris i Grip del Centre Nacional de Microbiologia, dependent de l'Institut de Salut Carles III, subratlla que per a administrar-la caldria fer estudis poblacionals amb la finalitat de conèixer la resposta immune després de la pauta completa de dues dosis -en la majoria de vacunes- i la persistència dels anticossos generats al llarg del temps.

Aquesta experta recorda que, de moment, les variants del SARS-CoV-2, inclosa la delta (detectada a l'Índia), són neutralitzades pels anticossos generats per les vacunes aprovades a la Unió Europea (Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen).

En cas que el virus mutés massa com perquè els actuals preparats deixessin de protegir, apunta per la seva part Sola, caldria immunitzar amb un nou que incorpori els canvis ocorreguts en la proteïna S i que protegeixi enfront del nou coronavirus.

La proteïna S o de la espícula és la que el virus utilitza per a entrar en la cèl·lula humana i les vacunes actuals estan basades en diferents estratègies que la tenen com a blanc comú.

Aquesta ja no seria una dosi de reforç, sinó una vacuna nova: «És una cosa similar al que succeeix amb la vacuna de la grip, cada any s'administra una diferent que protegeixi enfront dels nous ceps de cada estació».

Els assajos de les farmacèutiques

Stéphane Bancel, conseller delegat de Moderna, va ser dels primers a parlar, al maig, d'una dosi de record començant, «des del final de l'estiu», amb els grups de risc. La companyia va presentar resultats preliminars «prometedors» del seu assaig clínic.

A finals de juny, els responsables de la vacuna d'Oxford i Astrazeneca van donar a conèixer també dades preliminars: en els participants amb una tercera dosi els títols d'anticossos van ser «significativament més alts».

Una dosi de record almenys mig any després incrementaria sis vegades els anticossos i oferiria una major immunitat enfront de les variants alfa (detectada primer al Regne Unit), beta (Sud-àfrica) i delta, segons els investigadors que no obstant això van assenyalar la necessitat de més estudis.

Pfizer-BioNTech estan duent a terme un assaig per a avaluar la seguretat, tolerabilitat i eficàcia d'una tercera dosi.

Fonts de la companyia assenyalen a Efe que les dades inicials demostren que una dosi de reforç administrada 6 mesos després de la segona té un perfil de tolerabilitat consistent, alhora que provoca alts títols de neutralització contra el tipus salvatge -Wuhan- i la variant beta, que són de 5 a 10 vegades més alts que després de les dues dosis primàries.

A més, dimecres passat va divulgar que una tercera dosi pot «impulsar amb força» també la protecció contra la variant delta.

«Aquest assaig de reforç en curs forma part dels nostres esforços continus per a avançar-nos al virus», asseguren des de Pfizer: «creiem que una tercera dosi podria ser beneficiosa entre 6 i 12 mesos després de la segona per a mantenir els nivells més alts de protecció».

No obstant això, «esperem publicar en les pròximes setmanes dades més definitives i qualsevol actualització de la vacuna o reforç estaria subjecta a l'aprovació o autorització reglamentària, per la qual cosa és massa aviat per a donar més detalls».