Els bacteris intestinals, el secret de la longevitat dels centenaris

Les persones que viuen fins als 100 anys o més poden tenir el seu secret en els bacteris intestinals especials que posseeixen i que ajuden a prevenir infeccions, segons un nou estudi del Japó.

Els resultats d'aquest estudi, publicat en la revista Nature i recollits perLiveScience, suggereixen que aquests bacteris i els compostos específics que produeixen, coneguts com a 'àcids biliars secundaris', podrien contribuir a un intestí sa i, al seu torn, a un envelliment saludable.

Encara així, es necessita molta més recerca per a saber si aquests bacteris promouen una vida útil excepcionalment llarga. Les troballes actuals, publicats aquest dijous, només mostren una associació entre aquests bacteris intestinals i viure després dels 100 anys, però no proven que aquests bacteris hagin fet que les persones visquin més, explica l'autor principal de l'estudi, el doctorKenyaHonda, professor del Departament de Microbiologia i Immunologia de la Facultat de Medicina de la Universitat deKeioa Tòquio.

«Encara que podria suggerir que aquests bacteris productors d'àcids biliars poden contribuir a una major esperança de vida, no tenim cap dada que mostri la relació de causa i efecte entre elles», diu Honda.

El paper del microbioma intestinal

Se sap que la comunitat de bacteris i altres microorganismes que viuen en l'intestí, coneguda com a microbioma intestinal, exerceix un paper en la nostra salut i canvia a mesura que envellim.

Per exemple, tenir menys diversitat en els tipus de bacteris intestinals s'ha relacionat amb la fragilitat en els adults majors. Però els investigadors van sospitar que les persones que arriben als 100 anys poden tenir bacteris intestinals especials que contribueixen a la bona salut.

De fet, els ancians centenaris tendeixen a tenir un risc menor de malalties i infeccions cròniques en comparació amb els adults majors que no aconsegueixen aquesta fita.

En el nou estudi, els investigadors van examinar lamicrobiotaintestinal de 160 centenaris, que tenien, en mitjana, 107 anys. Van comparar lamicrobiotaintestinal dels centenaris amb la de 112 persones de 85 a 89 anys i 47 persones de 21 a 55 anys.

Van descobrir que els centenaris tenien una 'signatura' diferent de microbis intestinals que no es veia en els altres dos grups d'edat. Per exemple, unes certes espècies de bacteris es van enriquir o es van esgotar en els centenaris en comparació amb els altres dos grups.

Després, els investigadors van analitzar els metabòlits intestinals (productes del metabolisme) en els tres grups i van trobar que els centenaris tenien nivells significativament més alts dels anomenats àcids biliars secundaris en comparació amb els altres dos grups.

La bilis és el líquid de color groc verdós que produeix el fetge i s'emmagatzema en la vesícula biliar, segons els Instituts Nacionals de Salut. Els àcids biliars són composts en la bilis que ajuden en la digestió, particularment de greixos. Una vegada que el fetge produeix àcids biliars, s'alliberen en l'intestí, on els bacteris els modifiquen químicament en àcids biliars secundaris.

Els investigadors van trobar nivells particularment alts d'un àcid biliar secundari anomenat àcidisoalolitocólico(isoalloLCA)en els centenaris. Els autors no sabien quin procés metabòlic utilitzaven els bacteris per a produirisoalloLCA, per la qual cosa es van proposar identificar la via. Van examinar ceps de bacteris intestinals d'una persona de 110 anys que tenia nivells particularment alts d'àcids biliars secundaris i van trobar que els bacteris pertanyents a una família anomenadaOdoribacteraceaeproduïenisoalloLCA.

A més, es va descobrir que elisoalloLCAté potents propietats antimicrobianes, cosa que significa que podria inhibir el creixement de bacteris 'dolents' en l'intestí. En experiments en plaques de laboratori i en ratolins, els autors van trobar queisoalloLCAdesaccelerava el creixement deClostridiumdifficile, un bacteri que causa diarrea severa i inflamació del còlon.IsoalloLCAtambé va inhibir el creixement deenterococosresistents a lavancomicina, un tipus de bacteri resistent als antibiòtics que se sap que causa infeccions en entorns hospitalaris.

Les troballes suggereixen queisoalloLCApot contribuir a un intestí sa en prevenir el creixement de bacteris dolents. També suggereixen que aquests bacteris o els seus àcids biliars podrien tractar o prevenir la infecció per C.difficileen les persones, va dir Honda, encara que es necessitarien més recerques per a demostrar-ho.

El seu ús en el futur

Si aquests bacteris productors d'àcids biliars contribueixen a un intestí sa, algun dia podrien usar-se com a probiòtics per a millorar la salut humana, va dir Honda. Va assenyalar que aquests bacteris semblen segures, ja que no produeixen toxines ni alberguen gens de resistència als antibiòtics.

No és clar com els centenaris adquireixen aquests bacteris beneficiosos, però tant la genètica com la dieta podrien influir a la configuració de lamicrobiotaintestinal de les persones, va dir Honda.

L'estudi no va recopilar informació sobre la dieta dels participants, els hàbits d'exercici o l'ús de medicaments, i tot això podria afectar lamicrobiotaintestinal i ajudar a explicar el vincle, van dir els autors.

Els estudis futurs que segueixin a grans grups de persones al llarg del temps podrien investigar encara més el vincle entre aquests bacteris i la longevitat.