La pandèmia va frenar en sec la reducció del 'stock' residencial

L''stock' residencial (habitatges de menys de cinc anys sense vendre) es va reduir en 2020 un 0,1%, enfront de la mitjana anual del 3,2% que ve registrant des de 2015 i del 3,8% de l'última dècada, la qual cosa suposa una frenada per primera vegada des de l'inici del nou cicle immobiliari.

Segons dades de l'informe Inmocoyuntura elaborat per la taxadora Euroval i el seu Institut d'Anàlisi Immobiliària (Instai), a 31 de desembre de 2020 l''stock' d'habitatge a Espanya era de 456.918 unitats, tan sols 191 menys que en la mateixa data de l'any anterior.

El director tècnic de Euroval, César Rodríguez, ha explicat a Efe que l'any passat, a pesar que es van vendre 4.000 habitatges més que en 2019, fins a les 60.000 unitats, el número de finalitzades es va incrementar fins a les 77.000, enfront de les 71.000 d'un any abans.

«És a dir, el descens del ritme de vendes, unit a l'entrada en el mercat, com a resultat d'expectatives passades, d'un important nombre d'habitatges finalitzes explicaria que el volum del 'stock' residencial a penes hagi variat en 2020», assenyala aquest expert.

Alentiment des de 2015

L'informe reflecteix que la reducció del 'stock' s'ha vist alentida a partir de 2015, coincidint amb la fase de recuperació i enlairament de la construcció residencial.

La cota més alta d'habitatges sense vendre es va aconseguir en 2009, amb 649.780 unitats, després de la qual cosa, durant la crisi immobiliària, en el període 2010-2014, amb un volum mitjà d'habitatges sense vendre d'unes 590.000 unitats, la reducció mitjana anual va ser del 4,3%, i en el període 2015-2020, per a un 'stock' menor, d'entorn de 475.000 unitats, la mitjana anual va ser de 3,2%.

Stock sobrant de la bombolla

La dificultat que està tenint el sector immobiliari per a drenar el sobrant construït durant la bombolla queda reflectit en la diferència d'habitatges iniciats en 2006 -l'any més actiu d'aquell 'boom'- i en 2020: 664.923 i 75.930, respectivament.

En 2007 per primera vegada el nombre total d'habitatges acabats superava el d'iniciades, invertint la lògica d'un mercat en el qual, suposadament, es venia el que es construïa.

Una situació que es va prolongar fins a 2014, quan les dues sèries gairebé es van igualar (32.120 habitatges iniciats per 35.382 habitatges acabats).

El pic en aquesta fase crítica del negoci residencial es va registrar en 2009, quan els habitatges acabats van arribar a multiplicar per quatre les iniciades.

Només a partir de 2015, la proporció es va invertir a favor dels habitatges iniciats, tendència que s'ha prolongat fins ara.

Les estimacions de Euroval i el Instai indiquen que en 2021 s'iniciaran gairebé 93.000 habitatges i s'acabaran poc més de 74.000.

La Comunitat Valenciana, al capdavant

El repartiment del 'stock' pel territori nacional és molt dispar, amb la major concentració d'habitatges sense vendre localitzada en les comunitats de l'arc mediterrani.

La Comunitat Valenciana, amb 83.263 unitats a 31 de desembre de 2020, encapçala el ránking de les regions amb un major nombre d'habitatges pendents de vendre.

També és una de les regions espanyoles que presenta més problemes per a desfer-se d'aquest 'stock', ja que en 2011 suposava el 17% del total nacional i en 2020, el 18,2%.

A continuació se situa Catalunya, amb 77.327 unitats en 'stock', el 17% del total nacional, i en tercera posició es troba Andalusia, amb 67.892 habitatges nous sense vendre.

No obstant això, a diferència de les dues altres dues comunitats, Andalusia sí ha aconseguit reduir la seva bossa residencial des de 2011, quan era el 17% del total nacional, dos punts percentuals més que en l'actualitat.

La Comunitat de Madrid ocupa la quarta plaça, amb un 'stock' de 45.071 unitats que no ha deixat d'augmentar des de 2011, seguida de Castella-la Manxa, amb 39.032 unitats (8,5% del total nacional), enfront de les 52.552 de 2011.

Castella i Lleó, amb 31.342 unitats, és la sisena regió espanyola amb un 'stock' més nombrós i estable percentualment respecte al total nacional (6,9% en 2020). Li segueix Canàries, amb 30.073 habitatges i una reducció de 'stock' molt limitada des de 2011.

A molta distància de les anteriors comunitats es troben Galícia, que té 20.683 habitatges nous sense vendre, el 5% nacional; Aragó, amb 12.132 (2,7%); Astúries, amb 10.099 unitats i el 2,2% del 'stock' nacional i La Rioja, amb 8.936 habitatges i el 2% del total.

Per part seva, Balears suma 7.394 habitatges (1,6%) i és una de les regions que, en termes percentuals, ha aconseguit drenar més el seu 'stock' des de 2011, quan va aconseguir la xifra de 16.442 unitats, el 2,6% del total nacional.