Creen una lent de nanollum mil vegades menor que el gruix d'un cabell

Un equip internacional d'investigadors liderat per la Universitat d'Oviedo i el Centre de Recerca en Nanomaterials i Nanotecnologia (C1NN) del CSIC a El Entrego han dissenyat una nova lent plana de nanoluz que permet controlar la propagació d'aquesta i que és mil vegades menor que el gruix d'un cabell humà.

El treball, desenvolupat en col·laboració amb el Donostia International Physics Center (DIPC) de Sant Sebastià, el CIC nanoGUNE de Sant Sebastià, el Moscow Institute of Physics and Technology de Rússia, la Universitat tecnològica de Dinamarca i la Universitat de Kansas de USA, ha estat publicat a la revista «Nature Communications».

Segons ha informat aquest dimecres la institució acadèmica asturiana, els resultats de la recerca estableixen les bases per al desenvolupament de nanotecnologies i obren «possibilitats apassionants en multitud d'aplicacions» en comunicacions, seguretat i sensors biològics.

El desenvolupament de dispositius més compactes i eficients energèticament requereix controlar la propagació de la llum en la nanoescala.

Els estudis sobre nanoluz duts a terme fins avui s'han centrat en la seva majoria en l'ús de nanomaterials isòtrops, aquells en els quals la llum es propaga d'igual manera al llarg de totes les direccions de l'espai, com ocorre amb el grafè.

Per contra, en els nanomaterials anisótropos la propagació de la llum no ocorre de la mateixa manera al llarg de diferents direccions espacials el que, segons els investigadors, ofereix interessants oportunitats per a controlar-la de manera direccional i estudiar la seva explotació en futures tecnologies fotòniques.

Els investigadors, que en aquest cas han treballat amb triòxid de molibdè, han demostrat que el fenomen de refracció de nanoluz entre dos nanomaterials anisótropos pot presentar propietats exòtiques com la propagació al llarg de direccions no intuïtives, així com una grandària extremadament petita de les ones refractades.

A partir d'aquestes troballes, els investigadors han dissenyat un nou element òptic de dimensions nanométricas: una lent plana de nanoluz anisótropa.

Mitjançant aquest element, han aconseguit focalitzar la nanoluz en volums molt més petits que la seva longitud d'ona, la qual cosa es coneix com hiperfocalizado o hiperlente.

A part del seu interès des d'un punt de vista fonamental per a entendre com manipular eficientment la llum en la nanoescala, aquestes troballes suposen un avanç significatiu amb aplicacions en computació òptica o en el desenvolupament de biosensores extremadament compactes i plans, segons ressalten en el seu treball.