La falta de personal i l'augment dels costos disparen les alarmes en la construcció

La construcció viu a Espanya una nova època daurada que pot veure's truncada per dos problemes que el sector arrossega des de fa temps i que s'han agreujat en els últims mesos, com són l'«alarmant» falta de mà d'obra i el fort augment dels costos d'edificació.

Els constructors, que han vist com la crisi de la covid-19 ha passat de puntetes pel seu sector, especialment el residencial, temen ara que la confluència d'aquests factors retardi o paralitzi l'execució d'obres i suposi una frenada a la seva activitat.

I tot això en un moment en què l'immobiliari espera amb entusiasme l'arribada dels fons europeus Next Generation, que podrien deixar en el sector uns 40.000 milions d'euros, bé a través de projectes de rehabilitació, obra nova, energies renovables o infraestructures.

El dubte és si les empreses podran assumir totes aquestes noves obres: «Existeix el temor que no es podran afrontar tots els projectes perquè no hi haurà mà d'obra per a executar-los. Estem davant un panorama complex», admet el president de la Confederació Nacional de la Construcció (CNC), Pedro Fernández, en declaracions a Efe.

Falta de professionals en totes les branques

Peons, paletes, encofradores, gruistes o caps d'obra són alguns dels professionals que necessita el mercat, que ocupa actualment 1,3 milions de persones i que requerirà d'altres 700.000 treballadors en el curt i mitjà termini gràcies a l'arribada dels fons de recuperació.

Fernández recorda que la construcció va arribar a tenir en el 2008, abans de l'esclat de la bombolla immobiliària, uns 2,8 milions de treballadors, xifra que amb la crisi va caure fins als 800.000 i que ha anat augmentant gradualment fins als actuals 1,3 milions d'ocupacions.

Bona part d'aquests professionals van canviar de sector i no van tornar a la construcció, amb el que Espanya va perdre mà d'obra experimentada que més d'una dècada després no ha estat capaç de recuperar.

Un problema de "país"

El sector ha intentat suplir aquest buit amb treballadors d'altres països, principalment de Llatinoamèrica, Europa de l'est i nord d'Àfrica, però «ni amb immigració es pot cobrir la demanda existent», explica a Efe Sergio Rabassa, director de Desenvolupament en la promotora immobiliària Petrus.

El problema, assenyala aquest directiu, és que «la joventut no pensa en la construcció com un sector d'aprenentatge i formació», malgrat que ofereix bons horaris i salaris -el seu conveni col·lectiu és dels més elevats-, un gran ventall d'especialitzacions i oportunitats de promoció.

«Això no té sentit quan tenim un 40% d'atur juvenil», subratlla el president de la Confederació Nacional de la Construcció, que lamenta que, davant aquesta situació, la Formació Professional (FP) no s'hagi potenciat ni sigui una opció per als joves.

«Això és un problema de país, no sols de la construcció», sosté Fernández, que creu que la «culpa» d'haver arribat a aquesta situació "és de tots".

Aposta per l'impuls de la FP

Per al president de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana, la solució passa per «fer atractiva» l'FP i la pròpia construcció, a la qual es va demonitzar després de l'anterior crisi, i «fer pedagogia» perquè els més joves vegin el ram com una oportunitat professional de futur, segons explica a Efe.

En això treballa la Fundació Laboral de la Construcció, entitat impulsada per la CNC i els sindicats CCOO i UGT que treballa des de 1992 per a formar a professionals del sector.

Pedro Fernández, que presideix també la Fundació, recorda que actualment estan formant a 90.000 persones cada any, encara que tenen capacitat per a preparar a 200.000.

L'entitat, amb centres en tota Espanya, ofereix cursos d'FP, grau mitjà i grau superior en especialitzacions com les energies renovables, les excavacions, el maneig de grues, la reforma d'edificis o les obres d'interior, decoració i rehabilitació.

«Però ens falten alumnes», lamenta Fernández, malgrat que el 85% dels joves que passen per la FP de la Fundació Laboral troba treball «de manera immediata». «Entren treballadors per a ser formats i surten empresaris», subratlla el directiu.

Les matèries primeres disparen el seu preu

L'altre problema que preocupa, i molt, als constructors és l'escalada de preus de les matèries primeres, la qual cosa ha incrementat bastant els costos de les edificacions, posant en risc la viabilitat i rendibilitat dels projectes.

Segons l'Índex de Costos Directes de Construcció que elabora el grup ACR, els costos d'edificació han pujat més d'un 7% en l'últim any, un augment que ha estat especialment intens en els últims sis mesos, amb una alça de gairebé el 10%.

El director general de ACR, Guillermo Jiménez, assenyala que les pujades registrades en l'últim semestre són imputables, en gran manera, a l'escalada de preus de matèries primeres com l'acer, el ferro, la fusta, l'alumini o el coure.

«Tot s'està encarint i això pot arribar a influenciar en el preu final», avisa en declaracions a Efe el director general de APCE, J. Marc Torrent, que recorda que els costos d'edificació han augmentat un 40% des del 2007.

Repercussions en el preu final

Sergio Rabassa, de la promotora Petrus, que opera principalment a Barcelona, Madrid i Colòmbia, certifica que «els costos estan creixent de manera descomunal», per la qual cosa les empreses comencen a veure la construcció industrialitzada com una solució parcial al problema.

Ara com ara, la principal repercussió d'aquest increment de costos és que moltes empreses, temoroses de veure reduïts els seus marges, han alentit l'execució dels seus projectes i han començat a replantejar-se la política de preus.

Guillermo Jiménez veu difícil anticipar quin serà el comportament dels preus en els pròxims mesos i quin impacte tindrà aquesta situació en les empreses, però creu que «el criteri de prudència haurà de guiar totes les decisions que prenguin en aquest moment cadascun dels actors que forma part de la cadena de producció».

«Estem convençuts que la col·laboració entre totes les parts, en el seu sentit més radical, és l'única via perquè aquesta tendència alcista no afecti la viabilitat i rendibilitat dels projectes», remarca el director general de ACR.