Les tecnologies revelen que el Machu Picchu és més antic del que es creia

Les modernes tecnologies utilitzades per un equip d'arqueòlegs han permès revelar que la ciutadella inca de Machu Picchu, al sud del Perú, és més antiga del que es creia fins ara.

Els científics, liderats per l'arqueòleg i antropòleg de la Universitat estatunidenca de Yale Richard Burger, han utilitzat en els seus treballs un «accelerador d'espectrometria de masses» (AMS) i han determinat que el complex és almenys vint anys més antic del que estableixen els registres històrics.

L'AMS és una de les tecnologies més avançades utilitzades en l'actualitat per a la datació mitjançant el «radiocarboni», ha explicat la Universitat de Yale després de la publicació dels resultats d'aquesta recerca en la revista Antiquity.

Les noves troballes revelen que Machu Picchu van estar en ús des d'aproximadament l'any 1420 fins a l'any 1530, i que aquesta utilització va acabar al voltant de l'època de la conquesta espanyola.

Aquestes datacions revelen que el lloc és almenys 20 anys més antic del que suggereixen els registres històrics, segons els investigadors, que han subratllat a més que les noves dades plantegen nous interrogants sobre la comprensió de la cronologia inca.

Algunes fonts històriques -ha recordat la Universitat de Yale- assenyalaven que el governant de l'estat inca Pachacútec va prendre el poder l'any 1438 i que posteriorment va conquistar la vall on es troba Machu Picchu.

A partir d'aquests registres s'havia estimat que la ciutadella va ser construïda després de l'any 1440 i potser fins al 1450, depenent del temps que li va portar al nou governant conquistar i sotmetre aquesta regió i construir el complex.

La troballa dels arqueòlegs suggereix que Pachacútec, el regnat dels quals va posar als inques en el camí per a convertir-se en l'imperi més gran i poderós de l'Amèrica precolombina, va guanyar poder i va començar les seves conquestes dècades abans del que indiquen les fonts textuals.

Segons la nota difosa per la Universitat de Yale, les estimacions sobre l'antiguitat de Machu Picchu i la durada de la seva ocupació es basaven fins ara en relats històrics escrits per espanyols després de la conquesta espanyola, però han apuntat que les dades conegudes fins ara han de ser revisats.

Les tècniques de l'«AMS» poden, segons la mateixa font, datar ossos i dents que contenen fins i tot petites quantitats de material orgànic, ampliant així el conjunt de restes adequades per a l'anàlisi científica.

Per a aquest estudi, els investigadors han utilitzat i analitzat mostres humanes de 26 individus que van ser recuperats de quatre cementiris en Machu Picchu durant unes excavacions realitzades en el 1912.

Els ossos i dents utilitzades en l'anàlisi pertanyien probablement a criats o assistents que van ser assignats als governants, segons els arqueòlegs, que han comprovat que les restes mostren poca evidència de participació en treballs físics pesats, com la construcció, per la qual cosa segurament pertanyien al període en què el lloc es va usar com un palau de camp, no quan s'estava construint.

Totes les restes humanes i els materials arqueològics de Machu Picchu que s'han utilitzat per a la recerca en la Universitat de Yale han estat després retornats a Cuzco, on es conserven en el Museu Machu Picchu, ha informat la mateixa font.