El maltractament animal pot tenir el seu origen en una psicopatia, segons una experta

Els casos de maltractament animal surten a la llum amb més freqüència, successos d'animals sotmesos a condicions extremes que pot tenir el seu origen en una psicopatia o socipatía de la persona que els duu a terme, explica a Efe la psicòloga Mabel García Medina, especialista en traumes.

Un gos amb les potes lligades dins d'una bossa surant en una platja de Ceuta, una mula morta per falta d'aigua i ombra a Almendralejo (Badajoz), 15 gossos morts i 87 malnutridos en una finca en Torrelaguna (Madrid) o una poltra morta per falta d'assistència veterinària són alguns dels últims casos coneguts de maltractament animal.

«Existeixen moltes raons» perquè es produeixi el maltractament animal, com la «falta d'empatia» amb l'altre ésser, que fa que no se sent el que pot sentir l'altre, o perquè es veu als animals com a «éssers inferiors», explica l'experta.

Es produeix amb això una «falta de connexió amb l'altre ésser que pot ser causada per una psicopatia», persones amb un mal neurològic, o per una socipatía, un comportament que normalment, «té a veure amb un trauma greu que no ha estat detectat abans» i relacionat «amb violència i agressivitat».

Són persones que «van rebre maltractament per a ser dominades», per la qual cosa entenen que «han d'actuar de la mateixa forma amb altres éssers», com poden ser els animals, i veuen correcte que puguin maltractar-los i fins a matar-los si aquests no els obeeixen, assegura García Medina.

En aquesta mena d'actituds pot pesar també la història personal de cada persona, «l'aprenentatge que s'hagi tingut per a controlar a l'altre, sentir-se per damunt, sense sentir el seu dolor».

Quan una persona «aprèn a defensar-se amb agressivitat i violència» com una manera de control, després «exerceix la violència com a manera de control amb altres éssers».

Són actituds que tenen a veure «amb el narcisisme i amb la psicopatia o la sociopatía, i quan es fa mal a un animal és perquè la persona se sent per sobre de l'altre, sent el control».

Defensa García Medina les teràpies amb animals, ja que aquests produeixen una «desactivació del sistema nerviós simpàtic, calmant-se el sistema límbico del cervell, que té a veure amb la por i l'agressió».

Per part seva, la portaveu de l'organització animalista Free Fox, Alicia Roa, creu que a Espanya s'avança «molt lentament» en els temes de maltractament animal i reclama una legislació que protegeixi de veritat els animals, incloent als animals silvestres que estan totalment «desemparats».

Explica que quan un animal silvestre resulta ferit, en els centres de recuperació d'animals a Espanya es fa «eutanàsia» a les espècies cinegètiques i en molts casos «serveixen d'aliment» per a altres considerades amenaçades o protegides.

Creu que les administracions «són taurines i cinegètiques», la mort dels animals «forma part del negoci de les mateixes i de tots els que les secunden» perquè «existeixen moltíssims interessos», afirma, mentre que les associacions que vetllen pels animals «no reben ajudes».

En la seva opinió, no han augmentat els casos de maltractament animal, però s'han fet mes visibles des que existeixen xarxes socials. No obstant això, assegura, «ara hi ha més consciència individual i col·lectiva, a la gent li repugna el maltractament dels animals».