Documenten com tractaven les otitis els metges de l'Edat mitjana

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han documentat que els metges de l'Edat mitjana ja intervenien les complicacions de les otitis i que usaven cataplasmes d'acetat de coure per a evitar infeccions i ajudar a la cicatrització.

La recerca, que ha publicat la revista 'International Journal of Paleopathology', ha analitzat el crani d'un nen d'uns 12 anys de l'època medieval enterrat mitjançant el ritual islàmic a la Vall d'Uixó (Castelló) i que presenta una lesió compatible amb una perforació per otitis.

Segons els investigadors del Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat mitjana i del Departament de Cirurgia de la UAB, les diferents interpretacions dels resultats del treball incorporen novetats al registre paleo-otològic en l'àmbit de la medicina que es practicava de l'Edat mitjana.

La recerca, en la qual també han col·laborat científics de la Universitat de Santiago de Compostel·la, de la Universitat de Granada, de la Stockholm University i de la Cranfield University, Defence Academy of the United Kingdom, ha revelat alguns dels coneixements mèdics i farmacològics dels quals disposaven per a tractar una malaltia d'aquestes característiques en l'Edat mitjana.

L'otitis de l'oïda, si no es tracta a temps, pot causar mal sever a les seves estructures i en l'os mastoïdal del crani, provocant fins i tot la seva perforació, encara que és una malaltia molt comuna en els nens, i actualment es tracta amb antibiòtics.

Els investigadors Júlia Olivé-Busom, Helena Kirchner, Olalla López-Costas, Miquel Quer-Agustí i Nicholas Márquez-Grant han ressaltat que aquesta afecció era igualment habitual en temps passats i que, al no disposar d'antibiòtics, els qui la sofrien «fàcilment podien sofrir un agreujament de la infecció».

Encara que la conservació i observació de les estructures de l'oïda és molt difícil en les restes esquelètiques i la interpretació de possibles lesions en ells no està exempta de complicacions, en aquesta ocasió han pogut analitzar el crani del menor, que tenia una perforació d'uns 12 mil·límetres de diàmetre màxim situada just darrere del forat de l'orella dreta.

Els experts van veure que la perforació estava envoltada d'una coloració verdosa i les radiografies fetes al crani van permetre identificar indicis de mastoiditis, una complicació de l'otitis d'oïda mitjana que provoca l'aparició de pus en les cel·les aèries de la apófisis mastoide.

De la mateixa manera, l'observació microscòpica de les seves estructures va permetre detectar indicis d'una greu infecció.

Segons els investigadors, «les característiques de la perforació la fan compatible amb una mastoidectomia, una operació que encara es duu a terme per a tractar la mastoiditis».

De manera alternativa, no obstant això, els experts apunten que també podria tractar-se d'un abscés que el cos formaria de manera natural per a evacuar el pus provocat per la mateixa mastoiditis, o ser el resultat d'una intervenció quirúrgica en una zona que ja presentava una fístula.

D'altra banda, la coloració verdosa que van trobar al voltant de la perforació, i que no era present en la zona de l'orella esquerra, l'han interpretat com la possible aplicació d'acetat de coure en forma de cataplasma.

Aquesta substància, també coneguda com verdigris, és esmentada en nombrosos tractats medievals, sobretot de medicina islàmica, com especialment indicada en farmacologia per a tractar ferides, facilitar la cicatrització i prevenir infeccions.

«La lesió observada i les seves possibles interpretacions són noves en el registre paleopatológico, sobretot en el camp de l'otorrinolaringologia, i poden ajudar a identificar casos futurs de qualsevol altra cronologia. A més, aquest cas té implicacions molt interessants per a investigar sobre els coneixements mèdics, l'accés a la medicina i els fàrmacs en el món medieval islàmic i de la Península Ibèrica», han conclòs els investigadors.