Les mesures climàtiques de la UE apujaran la despesa energètica de les llars

En la bateria de mesures que l'executiu comunitari va presentar el 14 de juliol per reduir les emissions un 55% el 2030 respecte al 1990, la creació d'un mercat d'emissions per a llars i transport per carretera ha estat una de les mesures més controvertides i que es preveu que sigui de les més difícils d'arribar a un consens en les negociacions que han de començar ara entre els estats membre i l'Eurocambra.

Per Vergne, és «preocupant»que pugui augmentar el preu de la mobilitat i dels sistemes de calefacció i refrigeració de les llars «sense que es donin alternatives més netes». Per saber el possible increment de preus, però, caldrà esperar a saber quin és el cost de cada tona de més que s'emeti. En el cas de la indústria es d'uns 50 euros per tona, però encara s'ha de determinar quin serà el preu del nou mercat per a habitatges i transport per carretera.

«En el cas del combustible l'augment pot ser d'uns 10 cèntims per litre, que no és massa. L'efecte més gran pot ser en escalfar la casa, especialment si hi ha un hivern dur o la casa no està ben escalfada», diu Van den Plas tot agafant com a referència el preu que paga actualment la indústria. A més, el director de polítiques de Carbon Market Watch subratlla que l'impacte serà major en el cas de les llars més vulnerables, que també tindran més dificultats per canviar-se a sistemes menys contaminants.

Per fer front al possible estancament de les llars en sistemes més contaminants, el director associat de la consultora Cambridge Econometrics Jon Stenning defensa que calen «polítiques d'acompanyament» a la transició energètica.

«Arribar a les emissions zero requereix que tots canviem la manera en què ens comportem. Però al mateix temps que mostres el pal has de donar la pastanaga per oferir a la gent una tecnologia alternativa amb menys emissions de carboni», argumenta Stenning.

Van den Plas, però, creu que encoratjar el canvi a energies més sostenibles és «intel·ligent» per a qui ho pot pagar, però alerta que la mesura pot tenir un «impacte social»que s'ha d'analitzar «amb cura». A més, el director de polítiques del Carbon Market Watch defensa que és «clau» que tots els sectors industrials «comencin a pagar» per contaminar més. Amb títols per contaminar gratuïts per alguns sectors que progressivament s'han d'anar eliminant, Van den Plas creu que «això s'ha de corregir».

Malgrat donar suport a la proposta, Stenning admet que és més difícil que els consumidors canviïn el seu comportament amb una pujada del preu de l'energia. «L'impacte del preu té un efecte més petit que en la indústria», argumenta.

Destinar els ingressos a pal·liar els efectes socials

Per tal de compensar l'impacte social de fer pagar a llars i transport per contaminar més del permès, la Comissió Europea proposa un fons de 72.200 milions d'euros, dels quals Espanya pot rebre fins a 7.600 milions.

«Cal assegurar que hi ha inversions i ingressos per fer que sigui més fàcil per a la gent renovar les seves cases o canviar a cotxes elèctrics», diu el representant de l'Associació Europea de Consumidors, que afegeix que en alguns casos també s'haurà de «compensar directament» algunes persones, especialment les més vulnerables.

En aquest sentit, Van den Plas coincideix que la proposta és «intel·ligent» per fer que la població opti per un consum energètic més sostenible, però alerta que cal «implementar-la de manera correcta i justa socialment».

A més, Vergne exigeix que els ingressos que es treguin de fer pagar a habitatges i transport per carretera per contaminar més vagin a parar «directament a compensar consumidors o a finançar inversions sostenibles» i no a finançar empreses.

«L'acceleració de la transició ecològica pot marcar la diferència i tenir un efecte positiu en les persones, com pagar menys per la calefacció i el transport. És una oportunitat perquè tothom visqui una vida més sana i menys cara», diu el representant de l'Associació Europea de Consumidors per conscienciar la ciutadania de la necessitat de canvi del model energètic.