Salut
Identifiquen una via per evitar la resistència al tractament principal d'un dels càncers de mama més agressius
L'estudi demostra que en les pacients amb alts nivells de la proteïna Neuregulina el nivell d'èxit del medicament cau
Condemnen una ginecòloga de Barcelona per tardar 5 mesos a diagnosticar un càncer de mama
«En els tumors amb més alta expressió de Neuregulina quan es tractaven amb Trastuzumab i quimioteràpia no s'assolien respostes completes patològiques; en canvi, quan es tractaven amb Pertuzumab, Trastuzumab i quimioteràpia sí que s'assolien respostes completes patològiques. Donat que aquest estudi és un estudi aleatori prospectiu, el valor d'aquesta confirmació és molt alt i valida els resultats obtinguts a laboratori», ha explicat el Dr. Joan Albanell, autor principal de l'estudi, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar i director del Programa de Recerca en Càncer de l'IMIM-Hospital del Mar.
La Neuregulina és una proteïna que s'uneix a un dels receptors presents a les cèl·lules tumorals, el HER3. Aquesta unió es combina amb un altre receptor, el HER2, formant una parella que és la que té més capacitat de proliferació i d'invasió tumoral dins les possibles vies d'activació del càncer de mama HER2 positiu. Aquest tipus de tumor representa entre el 15-20% dels càncers de mama i, en gairebé la meitat dels casos, no s'assoleix una resposta patològica completa.
Ara, per primera vegada, s'ha pogut establir la correlació entre els als nivells d'aquesta proteïna, presents en el 13,2% dels tumors analitzats, i el descens en l'èxit del tractament amb Trastuzumab, així com el paper del Pertuzumab per revertir aquesta situació. A la vegada, el treball ha identificat els fibroblasts, cèl·lules del teixit connectiu presents als teixits, com l'origen de la Neuregulina, fet que confirma la importància del microambient tumoral, el seu entorn, en la proliferació de les cèl·lules canceroses.
Segons Albanell, l'estudi servirà per «optimitzar quines pacients es poden beneficiar del Pertuzumab, estadificar millor quines necessiten el doble bloqueig amb Trastuzumab i Pertuzumab, i maximitzar-ne el benefici».