Aconseguir aigua del no-res ja és possible

En 1965, Enrique Veiga, un jovede Vigo, va arribar a Sevilla per a treballar en la indústria frigorífica i ja llavors, amb només 26 anys, pensava a fer alguna cosa que fes que el seu treball anés més enllà de la seva empresa i que tingués valor social.

Sense saber-ho, aquest perit industrial que es va formar a l'Escola de Perits de Vigo i en la promoció de 1962, estava ja pensant en l'enginy amb el qual pot passar a la història: una màquina que crea aigua gairebé del no-res, només aprofitant l'aire al seu voltant.

Però crear-ho no va ser flor d'un dia. Com ha explicat, després de treballar per a una empresa de Vigo i transformar la pesca tradicional de gel en congelat, va arribar l'any 1992: «Amb una sequera que va provocar una inquietud molt gran, i com nosaltres estàvem veient els desgebraments de les cambres contínuament, vaig pensar que s'hauria de fer una màquina capaç d'aprofitar l'aigua del gebre».

D'aquesta primera idea va sortir una màquina que és capaç de condensar el vapor de l'aigua de l'aire, en quantitats importants, diu mentre ensenya la que acaben d'acabar, que «és per a 5.000 litres, i ha donat la sorpresa que en les condicions actuals, de 34 graus i un 40% d'humitat està donant uns 6.000 litres al dia».

«Hem fet -assegura- una màquina fiable, que és capaç de produir l'aigua que necessitem, i arran d'això pensem a regalar-la a la gent més necessitada, i es va lliurar una primera de 1.200 litres».

Però, com funciona una cosa així? El seu creador el resumeix en què aprofita el vapor d'aigua, la humitat de l'aire, i el demostra quan activa la màquina i comença a sortir aigua potable per l'aixeta.

«Hem treballat amb 40 graus i amb humitats relatives a un 20%», explica, i indica que l'empresa ha aconseguit adaptar-se a diferents peticions, «i la major màquina que hem fet la tenim a l'Iran, on produeix 15.000 litres d'aigua i la pots portar a qualsevol lloc».

Assegura l'inventor que podria funcionar amb una temperatura d'entorn dels 40 graus centígrads i un 15% d'humitat relativa de l'aire. El dia que la mostra, amb 34 graus en el termòmetre, l'aigua pura i cristal·lina sortia sense problemes per les seves canonades.

El treball de la seva empresa,Aquaer, no ha passat desapercebut en diferents punts del món, i fins i tot un inversor vietnamita es va emportar una màquina a un camp de refugiats al Líban, on subministra aigua diàriament gràcies a que atrapa, literalment, l'aigua dissolta en l'atmosfera.

Perquè tot sigui més fàcil, l'empresa disposa d'un suport tècnic centralitzat des de Sevilla, de manera que si es produeix alguna avaria es pot solucionar sense necessitat de desplaçar-se, encara que quan s'instal·la es donen prèviament cursos de formació a les persones que la manejaran diàriament.

La màquina que acaba d'acabar ja té destí, i en unes setmanes estarà treballant en una plataforma petrolífera de la mar de la Xina, on, diàriament, produirà aigua potable, que, a més, per molta calor que hi hagi en l'ambient, es produeix a temperatura gairebé de nevera.

Enrique Veiga, que ara té 82 anys, supervisa tots els detalls en persona i es mostra orgullós d'haver conjugat la rendibilitat d'una empresa amb l'ajuda social a gent que no té res, perquè no tenir aigua potable a mà és, com ell recorda, el major indici de pobresa que algú pot patir.