Científics de Nova Zelanda vaticinen quan podríem erradicar el coronavirus
L'aparició de noves variants més contagioses o la vacunació desigual en països de tot el món posen cada vegada més lluny el final de la pandèmia
La immunitat contra alguns virus del refredat comú condiciona la resposta a la covid, segons un estudi de Bellvitge
A mesura que avança la pandèmia del coronavirus, l'aparició de noves variants més contagioses o la vacunació desigual en països de tot el món fan que cada vegada estigui més llunyana la idea d'erradicar per complet el virus que causa la malaltia de la Covid-19.
No obstant això, una nova recerca duta a terme per científics de Nova Zelanda obre la porta a l'esperança de poder acabar amb el SARS-CoV-2. «És la Covid-19 és potencialment erradicable? O és (una malaltia) inevitablement endèmica havent-se establert a tot el món?», es pregunten els investigadors en un article publicat enBMJGlobalHealth.
Tal com assenyalen en la seva recerca, els autors analitzen estudis anteriors i comparen la situació creada per aquest virus amb altres malalties com la verola i la poliomielitis. «Si bé la nostra anàlisi és un esforç preliminar, amb diversos components subjectius, sembla posar l'erradicació de la Covid-19 en l'àmbit de la possibilitat, especialment en termes de viabilitat tècnica», indiquen.
En aquest sentit, els autors de l'estudi han posat com a exemple a alguns països o regions que han aconseguit mantenir a ratlla el virus, fins i tot sense vacunació. La Xina, Hong Kong, Islàndia o Nova Zelanda han estat aquells llocs que van aconseguir eliminar temporalment el virus abans que es llancessin al mercat les vacunes, mitjançant el control de fronteres, l'ús de mascaretes, la distància de seguretat, les proves diagnòstiques -comPCR-i el rastreig de contactes, afegeixen.
Així mateix, els investigadors ressalten que, anteriorment, la humanitat ja va aconseguir erradicar almenys una malaltia humana per complet: la verola. Durant 3.000 anys, els éssers humans van conviure amb aquesta malaltia fins que en els anys 70 una extensa campanya mundial de vacunes va poder posar-li fi, recorden.
De la mateixa manera, la poliomielitis és una altra història reeixida de vacunació i (gairebé) erradicació, indiquen els autors d'aquest estudi. Dos dels tres serotips depolioviruss'han erradicat a nivell mundial i els casos depoliovirussalvatge van disminuir en un 99% entre 1988 i 2018.
Per a comprovar si la Covid-19 és una malaltia igualment erradicable, els científics van crear un sistema de puntuació de tres punts per a 17 variables d'eliminació, com la disponibilitat d'una vacuna segura i eficaç, la durada de la immunitat, l'impacte de les mesures de salut pública i la gestió governamental eficaç dels missatges de control d'infeccions.
En aquest sistema, la verola va obtenir la puntuació més alta (43 punts de 48), mentre que la Covid-19 va ocupar el segon lloc, amb una puntuació de 28/51, i la poliomielitis es va quedar en última posició, amb 26/51. Això significa, segons els investigadors, que per a totes aquestes variables ja es disposen de molts dels elements que es necessiten per a poder considerar l'erradicació com una cosa factible.
«En aquesta anàlisi molt preliminar, l'erradicació de la Covid-19 sembla una mica més factible que la poliomielitis, però molt menys que la verola», conclouen els autors de la recerca.
Així mateix, l'equip explica que per a eliminar laCovidexisteixen desafiaments tècnics que no van ser tan importants en l'erradicació de la pòlio i la verola, com els dubtes entorn de les vacunes o la ràpida evolució de les variants que poden superar els programes mundials de vacunes.
Els investigadors també assenyalen alguns «beneficis col·laterals» en tractar d'erradicar laCovid, ja que podria ajudar a «controlar altres malalties (i, de fet, també erradicar el xarampió)», sostenen en el seu article.
«En conjunt, aquests factors podrien significar que una anàlisi de 'valor esperat' podria estimar en última instància que els beneficis superen els costos, fins i tot si l'erradicació porta molts anys i té un risc significatiu de fracàs», conclouen els autors.