Uganda detecta la presència de poliovirus derivat de la vacuna circulant
La poliomelitis és una malaltia infecciosa que afecta sobretot menors de 5 anys i que no té cura
Pla detall de la mà d'una sanitària amb una xeringa a punt de punxar una participant en l'assaig clínic de la vacuna de Pfizer de la covid-19 en dones embarassades, a l'Hospital Vall d'Hebron.
Uganda ha confirmat aquest dimarts la detecció de poliovirus de tipus 2 derivat de la vacuna circulant (cVDPV2) en mostres preses en plantes d'aigües residuals de Kampala, alguna cosa que les autoritats sanitàries relacionen amb la disminució de la immunització per culpa de la pandèmia de covid-19.
«El virus detectat té vincles amb un cep de cVDPV2 registrat a Sudan», va indicar aquest dimarts el Ministeri de Salut ugandès en un comunicat, si bé no es va informar de cap cas de desenvolupament de la malaltia.
D'acord amb el Govern ugandès, el ressorgiment de la pòlio al país es relaciona amb les reducció de la vacunació degut a l'efecte de la pandèmia de covid-19 i amb brots en altres nacions de la zona.
«Els incessants moviments transfronterers entre els nostres països veïns i els països de la Banya d'Àfrica actualment afectats per brots de cVDPV suposen riscos addicionals d'importació de pòlio», assenyala el missatge del Ministeri.
En resposta a la troballa, Uganda incrementarà la vigilància per a detectar possibles casos de pòlio i també augmentarà els esforços de vacunació.
Uganda va ser declarada lliure de pòlio salvatge en 2006 i el continent africà íntegrament va aconseguir aquesta mateixa certificació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) fa un any, després que Nigèria, l'últim país que quedava per aconseguir la meta, fos també declarada lliure de pòlio salvatge.
Malgrat això, en els últims mesos, al voltant d'una vintena de països africans van detectar ceps de cVDPV, com Kenya, Sudan del Sud o la República Democràtica del Congo.
Aquests brots, que són molt poc freqüents segons l'OMS, es deuen al fet que la vacuna antipoliomielítica oral (OPV) conté un virus vacunal atenuat que poden sofrir canvis genètics que els confereixen la capacitat de produir paràlisi, creant-se així els denominats poliovirus circulants d'origen vacunal (cVDPV).
Es donen només en entorns amb població poc immunitzada i amb mals sanejaments, ja que les restes de la vacuna administrada per via oral romanen presents en les secrecions i el virus muta, malgrat estar molt afeblit.
Els casos de pòlio derivats de la vacunació, malgrat tot, són també perillosos i la millor manera de contrarestar-los és, segons l'OMS, precisament garantir que la totalitat de la població està immunitzada contra el virus.
La poliomelitis és una malaltia infecciosa que afecta sobretot menors de 5 anys i que no té cura.
Els seus símptomes inclouen febre, fatiga, vòmits i mal de cap i pot arribar a causar, en alguns casos, paràlisis en les extremitats.