Medi ambient
Alerten que l'activitat humana asfíxia els esculls de coral del Carib
Són dades d'un estudi de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona i de l'Institut Smithsonian de Recerques Tropicals (STRI) de Panamà
Investigadors de l'Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC) de Barcelona i de l'Institut Smithsonian de Recerques Tropicals (STRI) de Panamà han alertat que l'activitat humana podria acabar asfixiant els esculls de coral del Carib que estan a menys profunditat, igual que succeeix en els més profunds.
Investigadors del ICM i el STRI han publicat recentment a la revista Ecography un estudi en el qual adverteixen que l'acumulació de nutrients i fertilitzants podria deixar les aigües succintes en hipòxia -sense oxigen-, arribant a causar la mort de moltes espècies dels esculls coralins.
L'equip investigador del ICM-STRI va iniciar l'estudi al setembre de 2017, després que un altre grup de científics documentés dos intensos esdeveniments d'hipòxia a la badia de l'Almirall, prop de la frontera de Panamà amb Costa Rica, la qual cosa va causar la mort de moltes espècies.
A través de la reconstrucció de les condicions ambientals durant els últims 2.000 anys, l'estudi suggereix que l'activitat humana podria també acabar asfixiant els esculls de coral més superficials del Carib.
La investigadora del ICM Blanca Figuerola, que ha liderat l'estudi, ha explicat que han trobat senyals «en la part poc profunda de l'escull que indiquen que la hipòxia podria estar expandint-se a menor profunditat, sense precedents històrics».
«A més, la nostra hipòtesi es recolza en la distribució espacial actual d'oxigen en la badia i les dades històriques disponibles», ha explicat Blanca Figuerola, que espera poder repetir el mateix tipus d'estudi en altres esculls per a aprofundir en les causes i les conseqüències d'aquesta mena d'esdeveniments.
«Les nostres dades històriques posen de manifest que, si no es redueix la contaminació, els esculls més succints i relativament més saludables podrien experimentar el mateix final que els més profunds», ha alertat l'investigador del STRI i coautor de l'estudi, Aaron O'Dea.
Per a fer l'estudi, els investigadors van instal·lar una sèrie de sondes per a mesurar l'oxigen en diferents punts i profunditats de la badia, amb les quals van poder advertir que l'aigua presenta nivells d'oxigen molt baixos en les zones de la badia més pròximes al continent, sobretot a major profunditat, on a causa de la poca circulació s'acumulen tots els nutrients de les aigües residuals i fertilitzants de les plantacions pròximes.
En canvi, en els punts de la badia més pròxims a l'oceà obert, l'acció de les ones reoxigena l'aigua.
Amb la finalitat d'esbrinar si aquests esdeveniments d'hipòxia augmenten en freqüència a causa d'una major aportació de nutrients o a l'escalfament global, així com per a saber si ja van ocórrer en el passat, l'equip investigador va extreure quatre cilindres de sediment en dos esculls a 3 metres de profunditat, un que té actualment hipòxia i un altre que no, i altres dos addicionals en una part més profunda (4,8 metres) de l'escull hipóxico on actualment els corals que el formen estan morts.
Posteriorment, els experts van analitzar els isòtops de les petxines dels gasteròpodes fòssils continguts en aquests.
Amb els resultats, l'equip va crear una línia del temps datant els fragments de coral a través dels testimoniatges i va classificar els gasteròpodes segons el paper que exerceixen en l'ecosistema (per exemple, herbívor, carnívor o paràsit).
Gràcies a això, va poder observar un increment de la proporció d'herbívors i una disminució en els valors d'isòtops de carboni en la part més profunda de l'escull abans que l'acumulació de l'escull es detingués fa aproximadament 1.500 anys, la qual cosa suggereix que la hipòxia pot ser la causa de la deterioració de la part més profunda de l'escull.
Segons el treball, el moment en el qual l'acumulació de l'escull de la part profunda es va detenir no coincideix amb canvis climàtics importants coneguts, però sí amb una expansió de les poblacions humanes a la regió. Això indica que el desbrossament del terreny podria haver causat un augment de les aigües hipóxicas, alimentant l'escolament de nutrients en la zona.