Salut
Descobreixen que la proteïna p53 regula la glucosa i està alterada en les persones diabètiques
És una de les proteïnes més estudiades en el camp de l'oncologia per les seves importants funcions com a supresor tumoral
Un medicament contra la diabetis serveix també per baixar pes
Els investigadors del grup de Metabolisme Molecular de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) al Centre de Recerca de Medicina Molecular i Malalties Cròniques (CiMUS) han descobert que la proteïna p53, que té un paper protector per fer front al càncer, és també l'encarregada de regular la producció de glucosa, confirmant a més que està alterada en pacients amb diabetis.
Aquest descobriment, que aquest divendres publica 'Nature Communications', fa referència als nous descobriments sobre la proteïna p53, que és una de les més estudiades en el camp de l'oncologia per les seves importants funcions com a supresor tumoral.
Fins ara es coneixia que les cèl·lules tumorals mostren alteracions en el seu metabolisme que els permeten multiplicar-se a gran velocitat i que la proteïna p53 aconsegueix frenar el seu avanç modulant l'ús que aquestes cèl·lules alterades fan de la glucosa, en impedir que la catabolicen de manera eficaç.
No obstant això, no s'havia estudiat encara el possible paper de la p53 en la producció hepàtica de glucosa en condicions fisiològiques, però en aquest estudi es descriu com aquesta proteïna és un factor de transcripció fonamental per a promoure la producció hepàtica de glucosa durant el dejuni.
«En aquestes condicions, p53 sofreix una modificació postranscricional, anomenada El-GlcNAcilació, que promou la seva estabilització i permet que pugui donar ànim a l'expressió de PCK1, una dels enzims més importants implicades en la producció de glucos», explica la investigadora de la USC, María J. González Rellán.
A més, en aquesta recerca es descriu com les principals hormones que estimulen la producció de glucosa (glucagó, adrenalina i cortisol) necessiten de la El-GlcNAcilació de p53 per a poder induir la producció de glucosa.
«Per contra, un increment excessiu dels nivells de p53 El-GlcNAcilat impedeix que la senyalització de la insulina actuï de manera apropiada en el fetge, generant resistència a la insulina», aclareix.
Finalment, en l'estudi es mostra com tant els nivells dels enzims implicats en l'El-GlcNAcilación, com els nivells de p53 i PCK1 es troben significativament incrementats en el fetge dels pacients amb diabetis tipus 2, per la qual cosa suposa un avanç en l'estudi de la patologia, ja que acosta una visió completament nova i inesperada de com es regula la producció de glucosa en el fetge.
Així, aquest estudi permet avançar en la comprensió dels processos fisiològics que regulen la producció hepàtica de glucosa, una cosa fonamental per a poder entendre i prevenir la diabetis.
En l'actualitat, aproximadament un de cada onze adults al món sofreix diabetis i l'Organització Mundial de la Salut va catalogar aquesta patologia com la setena causa de mort a nivell mundial.
Aquesta epidèmia es deu principalment a l'increment en la incidència de la diabetis tipus 2, una malaltia heterogènia que es caracteritza per una marcada hiperglucemia i una producció hepàtica de glucosa descontrolada, en un context de resistència a la insulina.
La diabetis tipus 2 està fortament associada amb l'estil de vida, l'obesitat, el mal hepàtic i la síndrome metabòlica.
L'equip d'investigadors que van desenvolupar l'estudi està adscrit també al CIBER d'Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), en col·laboració amb altres grups de recerca del Cic BIOGUNE, del CNIC, de la Clínica Universitat de Navarra, així com de grups internacionals d'Alemanya, Suïssa, Noruega i Corea.