Salut
Els metges diuen que l'ozó només s'hauria d'usar contra la covid-19 en assajos clínics
Els tractaments d'ozonoteràpia no compten encara amb un rigor científic que avaluï els beneficis
L'Organització Mèdica Col·legial (OMC) ha assenyalat que el tractament amb ozó per a la covid-19 no ha d'emprar-se en humans fora d'assajos clínics i que «la ingerència judicial» en decisions clíniques podria «alterar greument» els processos d'avaluació que desenvolupen les societat científiques.
Un informe de l'Observatori de la Prescripció de l'OMC analitza el cas de l'Hospital de la Plana (Castelló), al qual un jutjat va obligar al fet que permetés aplicar a un malalt de covid-19 ingressat en l'UCI un tractament de ozonoteràpia, que no està aprovat per l'Agència Espanyola del Medicament (AEMPS).
Els estudis disponibles fins ara no compten amb «rigor metodològic suficient per a concloure ni avalar els beneficis mèdics d'aquesta teràpia per a tractar la malaltia covid-19 greu», assenyala l'informe.
Aquesta falta de rigor científic i metodològic «no permet conèixer els possible efectes secundaris de l'aplicació d'aquest tractament».
Els experts consideren que «actualment» el tractament amb ozó no ha de ser utilitzat en humans «fora d'assajos clínics adequadament dissenyats i aprovats per les autoritats competents».
De moment, només existeix un assaig clínic autoritzat per la AEMPS, però encara no ha començat la fase de reclutar pacients, «de manera que no pot considerar-se com iniciat», assenyala l'informe.
La família del pacient de 49 anys ingressat en l'UCI de l'hospital castellonenc va demanar que fos tractat amb ozonoteràpia per un equip extern, la qual cosa va ser avalat pel Jutjat contenciós administratiu número 1 de Castelló de la Plana.
Aquesta teràpia, recorda l'informe, no aquesta aprovada per la AEMPS ni inclosa en la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut i va en contra dels protocols científics del centre sanitari.
Per això, l'informe de l'OMC considera que «la ingerència judicial en decisions clíniques podria alterar greument els processos d'avaluació que desenvolupen les societats científiques, les guies de pràctica clínica i el treball de les agències d'avaluació del Sistema Nacional de Salut».