La falla d'Averroes de la Mar d'Alborán podria generar tsunamis i submergir la costa espanyola

Un estudi liderat per investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) ha analitzat la falla marina de Averroes, a la Mar d'Alborán, i ha descobert que la seva geologia té capacitat per a generar un tsunami costaner.

L'investigador principal de l'estudi, Ferran Estrada, afirma que «mirant els esdeveniments que hi ha hagut en la història d'aquesta falla, calculem un període de recurrència d'uns 20.000 anys, però no podem dir quan pot tornar a succeir. Existeix el risc real que ocorri qualsevol dia, però no podem afinar més».

Una falla és una ruptura de les roques de l'escorça terrestre produïda per esforços tectònics. En aquest cas particular, el fenomen geològic es produeix perquè el continent africà es desplaça uns 4 mil·límetres al nord cada any i empeny a la Mar d'Alborán. «Hi ha moltes falles en aquesta zona, però no sabem si totes tenen capacitat per a generar tsunamis», explica l'investigador del CSIC.

Onades que podrien aconseguir els sis metres d'altura

Estudiar les falles marines és un procediment molt complex: «A terra és fàcil estudiar-les perquè pots anar caminant per damunt, però almedi marí ho hem de fer des d'un vaixell de manera indirecta», assenyala Estrada.

Els científics treballen amb perfils sísmics, així emeten una ona acústica en l'aigua que penetra part del fons marí, rebota a la superfície i des del vaixell la registren. «Al final fem un perfil, amb un model matemàtic, de la deformació del sòl marí», explica l'investigador.

Segons la simulació, les ones d'un possible tsunami en la falla de Averroes es propagarien en dos ramals principals i aconseguirien i inundarien sectors densament poblats de la costa sud d'Espanya i del nord del Marroc amb ones que podrien aconseguir els sis metres d'altura i trigarien a arribar a la costa entre 21 i 35 minuts.

«Són episodis massa ràpids perquè els sistemes d'alerta primerenca actuals funcionin amb èxit. Quan ocorre un terratrèmol al Pacífic o a l'Atlàntic, encara que siguin onades de fins a vint o trenta metres, des que els sistemes de detecció avisen fins que el tsunami arriba a la costa hi ha temps d'evacuació. A la Mar d'Alborán, en ser una zona petita i estreta no n'hi hauria», explica el científic.

Així, aquestes onades gegants podrien representar una amenaça per a les poblacions costaneres, danyar infraestructures marines i terrestres, i provocar una crisi econòmica i mediambiental en la costa andalusa.

La falla de Averroes és una falla de salt en direcció

En general, els tsunamis es desencadenen per desplaçaments sobtats del fons marí originats per l'activitat sísmica de les falles normals i inverses. No obstant això, la falla de Averroes és una falla de salt en direcció -separen blocs que es desplacen lateralment.

Abans d'aquesta recerca, aquest tipus de falles eren considerades inofensives, però l'estudi del CSIC suggereix el contrari. «La sorpresa va ser que hi havia un salt important en la vertical de fins a 5,4 metres i efectivament podien generar un tsunami considerable. Aquestes troballes indiquen que el potencial per a generar tsunamis de les falles de salt en direcció ha de tenir-se en compte per a la reavaluació dels sistemes d'alerta primerenca de tsunamis», conclou l'investigador.

Estrada recomana posar cartells amb indicacions per a la població que visiti les costes pròximes: «En el cas que s'observi que la mar es retira o hi ha alguna cosa a l'aigua, és aconsellable desplaçar-se el més aviat possible cap a l'interior». Els autors creuen que els resultats del treball ajudaran a millorar les mesures de planificació contra possibles tsunamis.