Cribratges i no desprogramar activitat assistencial: propostes i reptes dels experts davant la segona tardor pandèmica

A finals d'estiu i amb la rentrée a tocar, tres experts de la covid-19 consultats per l'ACN aporten claus per mirar d'entendre què pot passar en els propers mesos i com ens hem d'imaginar el futur de la pandèmia. L'epidemiòloga Sílvia de Sanjosé, l'infectòleg de l'Hospital del Mar Robert Güerri i el genetista i professor de la UOC Salvador Macip tenen clar que el 2021 acabarà com un any pandèmic i que el 2022 també ho serà, almenys fins a l'estiu. Amb tot, confien que a partir de l'any que ve es puguin recuperar parcel·les de normalitat.

Els experts coincideixen a destacar que la immunitat de grup, en cas que es pugui aconseguir, cal situar-la ara al voltant del 90% o per sobre i que la vacunació és la solució, ja que fa més complicada la infecció i sobretot protegeix de la malaltia greu.

«Mentre no arribem a aquestes taxes de vacunació, el virus circularà de forma lliure, sobretot entre les persones no vacunades. Quan la taxa sigui superior al 90%, al virus, li costarà molt més saltar de persona a persona i les càrregues virals seran cada vegada més baixes», assenyala el doctor Güerri, cap de secció del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital del Mar. «L'objectiu ha de ser vacunar el màxim de gent», destaca la doctora De Sanjosé, cap del Grup col·laboratiu multidisciplinari per al seguiment científic de la covid-19.

Per la seva banda, el doctor Macip creu que s'ha posat «massa èmfasi» en la immunitat de grup. «És molt difícil predir quan arribarem a la immunitat de grup o si hi arribarem. És una línia de meta que canvia i crec que hi ha hagut una mala interpretació o transmissió de la informació per pensar que, quan s'arribaria a la immunitat de grup, la pandèmia hauria acabat», destaca el professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigador de la Universitat de Leicester.

Una sisena onada quasi segura

La doctora De Sanjosé veu «probable»una sisena onada en les properes setmanes però també assenyala que se sap com es pot prevenir, amb mesures com les mascaretes i els aïllaments i promovent al màxim la vacunació.

El doctor Macip deixa clar que «mentre hi hagi pandèmia, hi haurà onades» però què cada onada és diferent en funció de molts factors, com el comportament social, les variants o les cobertures vacunals. «Les onades que veurem a partir d'ara seran diferents a les que hem vist. El nombre de casos no anirà en paral·lel a la mortalitat. Amb la població vacunada, el virus circula menys, però no deixa de circular i, si estar vacunats implica relaxar mesures, hi haurà més casos», avisa.

El doctor Güerri dona per feta la sisena onada i diu que la incògnita és «com»serà i que «dependrà molt de les mesures que es prenguin de forma anticipada». En aquest sentit, adverteix que en el darrer any i mig s'ha constatat que, quan les mesures s'han aplicat tard, el virus «passa per sobre», com ha ocorregut en la cinquena onada. «Hi haurà un increment de contagis i ingressos, segur, i hem de treballar amb aquesta hipòtesi i amb la planificació del sistema sanitari», apunta.

Reptes dels propers mesos

El doctor Macip assenyala que les estratègies de la tardor passada no serviran per ara, perquè aleshores ja no van funcionar bé –no van evitar la segona onada- i perquè ara predomina una variant diferent, molt més transmissible. «Hem de ser creatius a l'hora d'identificar punts crítics», recalca. El genetista indica que un dels grans reptes són les escoles, perquè és previsible que molts infants siguin asimptomàtics i recorda que en la majoria de casos la variant delta infecta tota la família quan entra a casa. Per això veu en els cribratges una eina «molt útil» que està sent «desaprofitada»i en proposa de forma sostinguda i massiva com fan altres països, com el Regne Unit, on resideix l'investigador, o Alemanya. En la mateixa línia, el doctor Güerri planteja sistemes de vigilància epidemiològica capaços de detectar ràpid el virus i tallar les cadenes de transmissió.

El cap de secció del Servei de Malalties Infeccioses del Mar destaca que un altre dels grans reptes dels propers mesos és «readaptar el sistema sanitari a la nova realitat» perquè els increments de contagis no siguin tan «disruptius» de l'activitat assistencial. «És un tema que em preocupa molt. Hem tingut quatre plantes de l'hospital plenes per la covid-19 i això implica que no s'hi ha pogut fer l'activitat que hi estava prevista. A l'atenció primària ha passat el mateix. En moments de crisi es pot assumir, però a mitjà termini és la destrucció del sistema sanitari de cara al ciutadà, a l'atenció de pacients amb patologies cròniques o la detecció de malalties greus», adverteix. El doctor Güerri demana enfortir el sistema i doblar-lo en alguns àmbits per no haver d'ajornar més activitat que no sigui covid.

Alguns debats de la vacunació: obligatorietat en alguns àmbits i dosis de reforç

Per a la doctora De Sanjosé, els principals reptes pivoten al voltant de la vacunació, perquè la cobertura arribi al màxim de població. Així, veu necessari assegurar que en concentracions de persones, els espais siguin segurs i es fixa en el cas de les universitats. L'epidemiòloga reconeix que l'obligatorietat de la vacunació és un tema molt discutit, que implica criteris ètics, però explica la seva posició: «Com a científica, et diria que no s'hauria de permetre que persones que s'han protegit i han fet l'esforç per protegir-se estiguin entremig de gent que no es protegeix, a menys que tinguin una prova que no estan infectats», diu sobre les universitats. Una altra pregunta que se'n deriva és qui hauria de finançar aquests tests, si la societat o la persona que no s'ha vacunat, apunta.

Un altre tema que genera debat al voltant de la vacunació de cara als propers mesos és si és necessari un recordatori del vaccí. «Sembla que les persones grans o amb un sistema immunitari deficitari responen a la vacuna d'una manera més feble i podrien ser candidats al recordatori de la vacuna. Estem molt a sobre d'aquest tema per poder-hi aportar evidències», diu.

Una vida quotidiana amb mesures, fins quan?

A les acaballes de l'estiu i acariciant el desfasat 70%, les mesures més bàsiques de la covid-19, com les mascaretes o la ventilació, continuen ben presents en la vida quotidiana i no sembla que tinguin els dies comptats. Altres, com les limitacions tipus el toc de queda, fa pocs dies que es van aixecar per darrera vegada i el Govern no descarta recuperar-les més endavant si cal. Fins quan ens hem d'imaginar una vida quotidiana amb mesures i sota l'ombra del contagi?

El doctor Güerri considera que els propers sis mesos són fonamentals per veure com es comporta el virus tenint en compte la situació d'estrès que significarà la tardor i preveu: «Queda un any de mesures, fins l'estiu que ve segur. A partir d'aquí, hem de veure quina forma endèmica adquirirà el virus, si infeccions més greus o més lleus». Per a l'infectòleg del Mar i també investigador de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), algunes mesures no desapareixeran completament, almenys en els entorns més vulnerables: «No m'imagino ja passant visita sense mascareta».

«És difícil de preveure, però estem lluny de trencar el concepte de pandèmia. Donada la baixa vacunació d'alguns països amb molta població, conviurem amb el virus durant molts anys, però si tenim la sort que no tingui mutacions més greus, acabarà sent com un refredat. Però no sembla que el 2022 s'haurà solucionat el problema», diu la doctora De Sanjosé, que coincideix amb Güerri sobre mesures com les mascaretes: «No és un inconvenient tan gran portar mascareta si podem fer vida d'anar a treballar i fer ús dels serveis. I també hem après que algunes mesures han previngut altres malalties, potser ja quedaran en la cultura».

El doctor Macip assenyala que el 2021 acabarà com un any pandèmic i que el 2022, si tot va bé, s'haurien de «recuperar moltes de les coses de la vida normal» a partir de la primavera o de l'estiu. Amb tot, adverteix que aquestes previsions es poden desfer si apareix una nova variant més transmissible o que escapi de les vacunes. Macip imagina aquests propers mesos similars als anteriors, amb un balanç de restriccions i relaxacions i demana «no tenir pressa»: «La pandèmia no s'ha acabat i voler córrer ens ha jugat males passades. Hem de ser capaços d'assumir les responsabilitats que tenim cadascú com a polítics i ciutadans».

Els experts coincideixen a destacar que el final que espera al coronavirus és una «forma endèmica», que generi problemes concrets a una part de la població, que es podria revacunar per protegir-se. «La resta de la gent, si tot va bé, l'acabarà passant com un refredat. Si podem aconseguir que sigui un més de la llista, sense causar un gran impacte en el sistema sanitari i gran mortalitat, situació que ara no tenim, ja seria un bon final per a la pandèmia», assenyala Macip, que recorda que només s'ha aconseguit eliminar un microbi que afectava humans, el de la verola, en tota la història. No caldria, per tant, erradicar la covid-19, però sí que acabés sent un virus més.