Diari Més

Tecnologia

La digitalització educativa no pot amb els llibres de text en paper

Amb la pandèmia, molts centres educatius han optat per l'ús d'un format híbrid entre analògic i digital

Imatge d'arxiu de llibres de paper.

La digitalització educativa no pot amb els llibres de text en paperEfe

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La digitalització educativa s'ha accelerat a Espanya després de la irrupció de la pandèmia, però la majoria dels centres i famílies han optat per l'ús híbrid del llibre de text -analògic i digital-, especialment pel paper, que sumarà 56.000 títols en el curs 2021-2022 enfront dels al voltant de 26.000 exclusivament digitals.

Segons avança a EFE JoséMoyano, president de l'Associació Nacional d'Editors de Llibres i Material d'Ensenyament (Anele), el sector ha començat també a treballar amb el Ministeri d'Educació per a incorporar els canvis curriculars que estableix l'última reforma educativa (Lomloeo lleiCelaá)i després ho farà amb les autonomies, responsables del 50% restant de continguts.

Increments anuals del 80 al 90% en les llicències digitals

Després de l'anunci del confinament dur -el 14 de març de 2020-, aquesta patronal va alliberar més de tres milions de llicències gratuïtes, explicaMoyano, qui va rebre una trucada de la llavors ministra IsabelCelaáel dia després del tancament gairebé total del país.

Des de fa diversos anys, afegeix, les llicències digitals estan registrant pujades anuals d'entre un 80 i 90%, encara que la majoria dels llibres en paper ja porten associats una llicència digital, afegeix el també president de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya.

La facturació dels llibres sense suport físic sol representa entorn d'un 4%, cosa que significa que el contingut «s'utilitza de manera híbrida», explica el president deAnele, que agrupa aBruño, Santillana,Anayai Edebé, entre altres grups empresarials, qui recalca que la transformació digital del sector va arrencar fa al voltant d'una dècada i avui no hi ha llibre tradicional sense una llicència associada que permeti accedir a la pantalla.

La digitalització educativa que ha accelerat la pandèmia, opinaMoyano, necessita de tres potes: les administracions han de dotar als centres de connectivitat suficient i donar formació al docent; la segona és la intranet del centre perquè l'accés dels alumnes sigui adequat, i la tercera són els continguts. En totes elles s'ha fet un «gran esforç» per a afrontar els desafiaments plantejats pel coronavirus.

El curs 2021-2022: Un any de transició i de poques vendes

Enguany és de «transició» pel fet que s'està elaborant el nou currículum, per la qual cosa moltes administracions autonòmiques no han reposat llibres ni han comprat nous, explicaMoyano.

En aquest context mostra el seu disgust amb comunitats autònomes de signes polítics oposats com Galícia i la Comunitat Valenciana que amb el seu «intervencionisme estan acabant amb les empreses».

Més innovació pedagògica per al pròxim curs

Per al pròxim curs,Moyanodestaca l'increment de la varietat de projectes editorials que incorporen metodologies actives com és la pedagogia basada en projectes i en reptes, i la ludificació.

Una ampliació de continguts que permetrà a cada professor usar-los de manera «variada o complementària».

Quant a l'aplicació dels nous currículums que laLomloeestableix aplicar en 2022-2023, explica que el sector està treballant amb l'equip tècnic del Ministeri per a fer efectius principis com «la simplificació dels sabers essencials per a centrar-nos en els que és important, i evitar els coneixements memorístics als quals es pot accedir en línia.

Una altra de les línies de treball és «l'aprendre a aprendre, és a dir, saber fer realitat les coses i amb un sentit d'aprenentatge per a tota la vida».

«De moment, agrega, només tenim la part del Ministeri, ens falta gairebé el 50% que està en mans de les comunitats autònomes, així que caldrà veure el desenvolupament que elles fan per a completar-lo».

tracking