Resistència a la insulina: com es detecta i formes de lluitar-hi

La resistència a la insulina és una afecció en la qual les cèl·lules de l'organisme «no responen amb normalitat a la insulina», per la qual cosa la glucosa no pot ingressar en les mateixes amb facilitat, expliquen els especialistes de la Clínica Mayo.

La insulina és una hormona que genera el pàncrees i que serveix per a «ajudar a l'ingrés del sucre en les cèl·lules» i utilitzar-la com a combustible del cos. En condicions normals, «el sistema digestiu descompon els aliments que ingereixes i els transforma en sucre».

Quines són les causes? Quin és el seu risc?

A conseqüència d'això, «el pàncrees produeix més insulina per a ajudar al fet que la glucosa entre a les cèl·lules», expliquen des delNationalInstituteofDiabetisandDigestiveandKidneyDiseases. Sense la insulina suficient per a l'organisme, la glucosa addicional roman en la sang, no entra en les cèl·lules i amb el pas del temps pot donar lloc al desenvolupament de diabetis tipus 2.

Per aquesta raó, resulta fonamental realitzar un seguiment en pacients amb prediabetis, això és, amb «els nivells de glucosa en sang més alts del normal», però no prou com per a considerar-se diabetis. De fet, la prediabetis és característica en persones amb resistència a la insulina.

Però, per què s'origina aquesta resistència? Algunes persones presenten factors de risc genètics o adquirits per l'estil de vida, com els següents:

Sobrepès o obesitat, tenir més de 45 anys. antecedents familiars amb diabetis, el sedentarisme i l'escassa activitat física, patir hipertensió o tenir el colesterol elevat.

Historial de malaltia cardíaca o accident cerebrovascular.

Patir la síndrome de l'ovaripoliquístic.

Com identificar aquesta afecció? Quins són els símptomes?

Les persones amb síndrome metabòlica també tenen una predisposició més alta de patir prediabetis i resistència a la insulina. Pot ser que aquesta afecció no es manifesti clínicament, encara que algunes persones amb prediabetis «poden tenir la pell enfosquida en l'axil·la o en la part posterior i costats del coll», afegeixen.

Així mateix, els embalums petits que creixen en la pell denominats papil·lomes cutanis també solen aparèixer en aquestes zones. Encara que els nivells de glucosa no són tan elevats com per a originar símptomes clínics, la veritat és que diversos estudis sí han demostrat que «algunes persones amb prediabetis podrien ja tenir canvis primerencs en els ulls que poden conduir a la retinopatia».

Per a tractar d'esbrinar si té aquesta afecció, els professionals sanitaris realitzen analítiques de sang. «La prova més precisa per a detectar la resistència a la insulina és complicada i s'usa principalment en les recerques».

Es pot prevenir? I revertir?

Practicar exercici físic de manera regular i baixar de pes en el cas de tenir obesitat o sobrepès són dues pautes recomanables perquè l'organisme respongui millor a la insulina. Així mateix, adoptar una dieta equilibrada i evitar el sedentarisme pot contribuir a revertir la resistència o a retardar l'aparició de diabetis tipus 2. En aquest sentit, alguns dels aliments més aconsellables són els següents:

Verdures com els fesols tendres, les pastanagues, els espinacs o els espàrrecs, fruites com a pomes, plàtans o préssecs.Lactis baixos en greix i sense sucre, cereals i grans integrals, peix ric en àcids grassos omega-3 com el salmó o les sardines, pollastre i fonts de proteïna vegetals, com la soia.