Educació
El Govern aprovarà demà la llei que castiga les novatades i la de Formació Professional
El plagi i l'assetjament poden ser sancionats amb l'expulsió d'entre dos mesos i tres anys
La URV estudia la violència que pateix el col·lectiu LGTBIQ+ als centres universitaris
El Govern aprovarà demà dimarts la llei de Convivència Universitària, amb el que es deroga una de les poques normes franquistes encara en vigor, i el projecte de llei de Formació Professional, que busca modernitzar aquest ensenyament, que, per primera vegada, superaran el milió d'alumnes en el curs 2021-2022.
En tots dos casos serà la segona vegada que passen per la taula del Consell de Ministres, en l'habitual roda dels quals de premsa participarà previsiblement la ministra d'Educació i Formació Professional, PilarAlegría.
La llei de Convivència Universitària només serà aplicable a les universitats públiques, que hauran d'aprovar les seves pròpies normes i el règim disciplinari de les quals es dirigeix en exclusiva als estudiants.
D'acord amb aquest text, les novatades, el plagi o l'assetjament poden ser sancionats amb l'expulsió d'entre dos mesos i tres anys en la universitat, i classifica les faltes en tres nivells en funció de la seva gravetat.
Entre les faltes figuren el plagi d'una obra o cometre frau acadèmic en un treball de fi de grau, fi de màster o tesi doctoral; alterar o falsificar documents acadèmics, i fer novatades o altres conductes anàlogues que suposin menyscapte per a la dignitat de les persones.
La instrucció d'un procediment disciplinari pot suspendre's per a procedir a una mediació, un mecanisme essencial de la norma.
El projecte derogarà una de les poques normes franquistes encara en vigor: el Reglament de Disciplina Acadèmica d'Ensenyament Superior, signat per Franco i el ministre Joaquín Ruiz Giménez al setembre de 1954 en el Pazo de Meirás, que segons el parer del Ministeri d'Universitats és anacrònic i entrava en contradicció amb els principis democràtics.
D'altra banda, l'avantprojecte de llei de Formació Professional, que integra per primera vegada l'FP del sistema educatiu i l'FP per a l'ocupació en un sol model, preveu que pràcticament tota la seva oferta formativa passi a ser dual, de manera que s'augmenta el temps d'estada dels alumnes en els centres de treball.
Entre les seves novetats figura l'establiment d'un sistema gradual i acumulable, que abasta des de microformacions fins a cursos d'especialització, dirigida tant a estudiants i treballadors, (empleats i aturats) i ordenada en itineraris formatius que permeten la progressió a través de cinc graus ascendents.
El Grau A suposa l'acreditació parcial de competències; el Grau B -Certificat de Competència Professional-; Grau C: Certificat Professional; Grau D -Cicles Formatius (Grau Bàsic, Grau Mitjà i Grau Superior)- i Grau E -cursos d'especialització (títol d'especialista i Màster Professional).