Una epidemiòloga avisa que una variant de la covid que se saltés la immunitat seria el problema més gran
També assegura que si aquest cas no passa i seguim el mateix camí, els contagis no desapareixeran però seran més controlats
L'oci nocturn torna efímerament a Sitges amb tests d'antígens i mascaretes
La presidenta de la Societat Espanyola d'Epidemiologia (SEE), Elena Vanessa Martínez, sosté que en aquests moments el major problema que es podria donar, amb una pandèmia a la baixa, és que «sorgís una variant que saltés la immunitat, alguna cosa que amb un virus totalment nou no es pot deixar a l'atzar».
En una entrevista amb Efe, aquesta epidemiòloga considera que «si no passa cap canvi, no hi ha noves variants més contagioses, ni canvis de rumb és possible que la transmissió per covid no desaparegui, però serà més continguda».
La presidenta de la SEE, que aquesta setmana ha participat en la universitat de Lleó en el congrés de la Societat Espanyola d'Epidemiologia, que ha reunit a més de 600 científics, admet que l'aparició de noves variants amb elevada capacitat de transmissió és una «possibilitat real» encara que si fins ara no ho ha fet «també es podria pensar que aquest escenari no es donarà mai».
Martínez recorda que des del principi hi ha hagut variants però no va ser fins que va aparèixer la variant alfa quan la gent va començar a preocupar-se. Fins llavors el virus anava canviant en la seva manera d'actuar però ni era més greu ni més transmissible.
El problema es dóna quan la mutació que neix és molt potent per això, insisteix, «no ens podem confiar i cal continuar vigilant molt de prop per a reaccionar al més aviat possible».
I admet que encara que la pandèmia sembla continguda, entre els epidemiòlegs hi ha molts dubtes perquè aquest és un virus nou «que porta poc més d'un any amb nosaltres».
La presidenta de la SEE assegura que amb les «altíssimes» cobertures de vacunació actuals, fins i tot en la franja d'edat de 12 a 19 anys, la transmissió és més difícil perquè al virus li resulta complicat trobar a algú susceptible d'infectar.
«El que estem veient és que el coronavirus ha desplaçat a altres virus, que han desaparegut i està vivint només, a pler», assevera.
La vacunació dels més petits
Sobre la vacunació dels menors de 12 anys, també dels bebès, Martínez assegura que la malaltia per covid en els nens no és greu i els que han mort és perquè tenien patologies de base molt importants.
Explica aquesta epidemiòloga que la vacunació d'aquesta franja d'edat està pendent dels assajos clínics. A Espanya s'estan realitzant amb vacunes de Pfizer i Moderna però amb dosis atenuades.
I quan els assajos acabin caldrà avaluar si el benefici és superior al risc.
En el cas dels menors d'un any, Martínez comenta que el que es fa, de moment, és recomanar a l'embarassada vacunar-se contra la covid en el tercer trimestre, el més a prop possible del naixement perquè així li transmet els anticossos.
Martínez també es refereix al cas en què el virus es transmetés molt poc, llavors -diu- «encara que no vacunéssim als nens perquè la malaltia fos absolutament banal, a poc a poc s'anirien infectant i acabarien sent immunes».
I si la immunitat és molt duradora, el virus desapareix per si mateix, afegeix.
Malgrat aquest escenari d'optimisme, la presidenta de la SEE aclareix que «no estem fora de perill fins que tots estiguem vacunats i això és molt de temps» perquè cal mirar, no sols a Espanya, també als països de l'entorn.
Els epidemiòlegs, el germà pobre
Martínez assegura que «els epidemiòlegs sempre han estat el germà pobre» de la sanitat i la inversió ha anat a allò que té més rendibilitat mediàtica. «Nosaltres sempre hem estat els últims, estem infravalorats», afegeix.
Per això, la presidenta de la SEE no creu que els epidemiòlegs estiguin agafant pes en la seva interlocució amb el Govern malgrat que la pandèmia ha posat a aquest col·lectiu en el focus per ser els únics experts entrenats per a analitzar i interpretar les dades de salut pública i aportar recomanacions.
Insisteix que la necessitat de crear mecanismes institucionals i estructura sòlides com una xarxa de vigilància en salut pública.
Aquesta epidemiòloga admet que en algun moment ha vist «bona intenció» en el Govern però s'ha quedat aquí.
Martínez considera que no es tracta només de crear un centre estatal sinó que cada comunitat tingui una estructura amb personal i coordinació «perquè en cas que es necessiti alguna cosa no passi el que amb aquesta pandèmia».
Reconeix que ara es comença «a veure la llum», però tem que «quan les coses s'obliden, s'obliden per a tot i si això passa tornarem a perdre el tren, fins a la pròxima pandèmia».