El confinament en residències va influir en la letalitat per covid en 2020
Un estudi indica que la mortalitat real durant la primera ona en aquest col·lectiu és més elevat que el que indiquen les dades oficials
Els interns en residències podran tornar a fer passejos i sortides inferiors a tres dies
El confinament dels majors en residències geriàtriques en la primera ona i la impossibilitat d'accedir a hospitals i serveis de salut va ser una de les causes que més va influir en les altes taxes de letalitat, i que va tenir major virulència a Astúries, Madrid, Catalunya i Castella-la Manxa.
Un estudi del grup Covid-19 de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (Semergen), coordinat per l'investigador en la Universitat de León Vicente Martín, analitza la disparitat en la letalitat entre comunitats per SARS-CoV-2 entre març i maig de 2020 i si bé el tap dels majors institucionalitzats als hospitals va ser una de les causes, també ho va ser la comorbilitat i la qualitat dels serveis de salut.
En el cas d'Astúries, amb una edat mitjana de la població superior a l'espanyola i major prevalença de comorbilitats, la letalitat per covid va ser entre un 30 i 40 per cent més que la mitjana nacional, ha explicat a Efe Martín, president del Comitè Científic del XXXIX congrés de la Societat Espanyola d'Epidemiologia (SEE).
Mentrestant, la Comunitat de Madrid i Catalunya, amb un sistema sanitari saturat en la primera ona i una gran quantitat de persones institucionalitzades, la letalitat per covid va depassar entre un 26 i un 35 per cent la mitjana nacional en el primer cas, i fins a un 29 per cent en el segon.
I Castella-la Manxa, on el ràtio de places de residències duplica la mitjana nacional, la forqueta de letalitat va ser entre un 21 i un 43 per cent superior a la mitjana d'Espanya.
L'estudi posa en evidència les «inconsistències i diferències» en les taxes de letalitat entre comunitats en la primera ona quan a penes es feien proves diagnòstiques i hi havia una infradeclaración dels casos.
I considera que l'impacte de la pandèmia utilitzant només la taxa de letalitat per casos PCR positius «subestima» la seva gravetat, per la qual cosa un mètode més apropiat per a comparar la letalitat entre comunitats és el Sistema de Vigilància de la Mortalitat Diària (MoMo), que gestiona el Centre Nacional d'Epidemiologia de l'Institut de Salut Carles III.
Amb aquest sistema, que comptabilitza l'excés de mortalitat, en la primera ona van morir per covid gairebé 45.000 persones, 17.000 més que les xifres oficials que donaven els registres de les comunitats autònomes.
I de fet la població major de 75 anys va presentar una letalitat 130 vegades major que la població entre 20 i 65 anys, i la taxa de mort de persones institucionalitzades va ser del 5,7 per cent.
En l'estudi realitzat per Semergen es comparen les dades de mortalitat segons xifres oficials de les comunitats i el sistema MoMo.
Catalunya és la que ofereix xifres més dispars entre tots dos sistemes de recompte, dels 5.956 morts oferts pel registre autonòmic als 11.690 del MoMo; seguida de Castella-la Manxa, 2.898 morts per covid segons dades oficials de la comunitat i 5.314 atès el sistema de vigilància MoMo.
En la següent taula es recullen les xifres oficials de morts per covid en la primera ona segons dades oficials facilitades per les comunitats i les comptabilitzades pel sistema de vigilància MoMo, a més de la taxa de letalitat per 100 infectats en cada cas.
Aquestes dades estan recollides en la ponència presentada pel Grup de Covid de Semergen en el XXXIX congrés de la Societat Espanyola d'Epidemiologia.