Els experts creuen que els preus del gas no es moderaran fins a primavera

Els preus del gas natural mantindran la seva tendència alcista en els mercats internacionals en els pròxims mesos, però baixaran quan passi l'hivern, sempre que no s'accentuïn les tensions geopolítiques que afecten productors clau com Rússia i Algèria, segons els experts consultats per Efe.

L'escalada del gas natural, que està empenyent a l'alça els preus de l'electricitat en tota Europa, respon a la recuperació econòmica, a l'estirada de la demanda a Àsia, sobretot a la Xina, i al fet que s'ha convertit en l'energia de transició mentre es desenvolupen les renovables.

«Si ens fixem en els preus del mercat de futurs, al gas li quedaria un 4% o un 5% de pujada com a màxim. A partir d'aquí, en els mesos de març o abril es pot veure una baixada forta, del 20% o el 30%. Però això és el que diu el mercat de futurs, que no vol dir que sigui el que vagi a passar», avança Juan Ignacio Crespo, analista financer.

Bank of America creu que la pujada del gas natural rondarà el 30% en el conjunt del mes de setembre i el 7% a l'octubre.

Segons la comercialitzadora energètica Aldro Energia, la tendència alcista persistirà perquè es mantenen els factors que tensionan al mercat.

«No obstant això, s'espera que quan passi l'hivern i la demanda baixi els preus tornin a moderar-se», explica.

Javier Santacruz, professor de l'Institut d'Estudis Borsaris (IEB), creu que el gas natural pujarà en el que queda d'any i «en la primera part de 2022» per l'arribada de l'hivern i «per les reticències del president rus, Vladimir Putin, a baixar el preu».

«Rússia està subministrant menys gas de l'habitual i ningú sap si és perquè està emplenant les seves reserves o si està utilitzant el gas com a arma política perquè Alemanya es decideixi a aprovar el gasoducte Nord Stream 2 després de les reticències dels EUA», explica Crespo.

Santacruz supedita un descens dels preus a la primavera al fet que s'alleugin les tensions amb Rússia, la qual cosa, en la seva opinió, passa per aconseguir un acord sobre el futur de Crimea, que addicionalment ajudaria a desbloquejar el projecte del Nord Stream 2.

El professor del IEB esmenta també el conflicte entre el Marroc i Algèria, que posa en risc el subministrament de gas algerià a Espanya a través del gasoducte del Magreb, que passa per territori marroquí.

Espanya també rep gas natural d'Algèria a través del Medgaz, un gasoducte submarí que uneix Orà i Almeria.

«Espanya ha de veure què fa per a obtenir el seu subministrament si es produís el tancament del gasoducte que passa pel Marroc», apunta Santacruz.

Crespo admet que un eventual tancament del gasoducte del Magreb «podria portar problemes de proveïment a Espanya», però no considera probable que ocorri. «el Marroc obté bons ingressos per la servitud de pas del gas», explica.

Els factors que expliquen la pujada del gas durant els últims mesos es troben tant en el costat de l'oferta com de la demanda.

Segons Aldro Energia, la demanda ha augmentat per la recuperació econòmica i pel major consum a Àsia, tendència que s'accentua per l'arribada de l'hivern a l'hemisferi nord.

A més, les reserves estan en nivells comparativament baixos a Europa, la qual cosa redueix el marge de maniobra.

«L'esgotament dels inventaris, unit a una demanda molt forta associada a la recuperació econòmica, ha fet que la pressió sobre la producció de gas augmenti», afegeix Santacruz.

En el costat de l'oferta, Aldro destaca les limitacions en el subministrament des de Rússia a Europa.

Crespo destaca un motiu més estructural, relacionat amb els objectius de reducció de les emissions de CO₂.

«En aquesta transició d'energies fòssils a energies netes, el gas natural és l'estació de pas. Això fa que la demanda de gas natural pugi amb força», explica.

Un altre element fonamental és la capacitat del sector per a respondre a l'augment de la demanda.

En circumstàncies normals, els preus alts impulsarien la inversió en noves explotacions gasistes, la qual cosa augmentaria l'oferta.

De fet, segons un comentari recent del banc privat suís Julius Baer, «els preus alts del gas són la millor cura per als preus alts».

No obstant això, segons Crespo, els plans per a reduir les emissions de CO2 desincentiven la inversió en el sector gasista.

En qualsevol cas -precisa Crespo-, els preus del gas estaven «molt baixos» a l'inici de l'any i els actuals segueixen lluny dels màxims històrics registrats en 2005.

Els preus internacionals del gas natural, tant al comptat com a futur, es fixen en una sèrie de mercats internacionals. Els de referència són el TTF holandès, a Europa, i l'Henry Hub, als EUA.