Què són els drets d'emissió de CO2 i com afecten el preu de la llum

L'encariment dels drets d'emissió que paguen els grans consumidors energètics per emetre cada tona de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera és un dels principals responsables directes de l'escalada que registra el preu de la llum des de fa mesos.

La pujada d'aquests drets, que en només un any han duplicat el seu preu fins als 60 euros per tona de CO2, està provocant que els costos de les grans plantes energètiques siguin cada vegada més alts, una situació que acaba repercutint en la factura final dels consumidors domèstics.

Però què són exactament els drets d'emissió que paguen les grans companyies per a poder emetre CO2, com funcionen i quina és la seva última finalitat?

Un permís per a«contaminar»

En 2005, amb la intenció d'aconseguir els seus objectius de reducció d'emissions acordats en el marc del Protocol de Kyoto, la Unió Europea (UE) va crear el primer règim internacional de comerç de drets d'emissió del món, que avui és el principal mercat de carboni a nivell global.

«Simplificant molt, els drets d'emissió són un cost que han de pagar aquelles empreses que emeten CO2. Realment és un paper que la UE assigna a cada país, una quantitat de drets d'emissions, que aquests al seu torn assignen en subhastes públiques on qualsevol generador pot comprar-lo», explica a EFE el soci de la consultoraIngebau, JoaquínGiráldez.

Aquest sistema limita les emissions contaminants de gairebé 11.000 instal·lacions de gran consum d'energia (centrals elèctriques i plantes industrials) i de les prop de 500 companyies aèries que operen entre tots els països de la UE, més Islàndia, Liechtenstein i Noruega, la qual cosa equival aproximadament al 40% del total de les emissions d'aquests països. A Espanya són prop de mil instal·lacions i 30 operadors aeris.

El mercat funciona amb un límit màxim fixat per la UE d'alguns gasos que poden emetre les instal·lacions afectades i que es va reduint progressivament (un 2,2% com a màxim a l'any des de 2021) per a aconseguir disminuir les emissions totals.

És a dir, cada any es reparteixen menys drets, per la qual cosa les empreses es veuen obligades a contaminar menys o a haver d'acudir a subhastes de drets que, davant la major demanda i la menor oferta, cada vegada són més cars.

Assignació gratuïta o subhastes

Hi ha dos mètodes per a rebre aquests drets d'emissió: per assignació gratuïta o a través de subhastes que organitza cada país acollit a aquest mecanisme.

Encara que el procés d'assignació gratuïta continuarà aplicant-se, les subhastes cada vegada tindran més pes (en 2020 s'acostaven al 60% dels drets d'emissió), excepte en aquells sectors que corren el risc de veure's afectats per la coneguda com a «fugida de carboni», en veure augmentats els seus costos de producció.

Per exemple, en el període 2013-2020, les companyies aèries van rebre la majoria dels seus drets d'emissió de manera gratuïta, mentre que el sector elèctric ha d'acudir a les subhastes per a adquirir drets des de l'any 2013, ja que no rep cap assignació gratuïta.

Independentment de com rebin els seus drets, al final d'any les empreses han de lliurar els suficients per a cobrir totes les emissions que hagin realitzat. En cas contrari s'exposen a fortes sancions, i si aconsegueixen reduir les seves emissions se'ls permet conservar els seus drets sobrants per a cobrir les seves futures necessitats o vendre'ls.

No obstant això, la UE creu que la subhasta és el mètode d'assignació més transparent i posa en pràctica el principi de «qui contamina paga», per la qual cosa el seu percentatge continuarà augmentant any a any i s'inclouran nous sectors, com el transport, alguna cosa que el professor deIEB, Javier Santacruz, creu que podria encarir encara més els preus d'aquests drets.

«En els pròxims dos o tres anys, s'inclouran més sectors productius en el comerç de drets d'emissió, és a dir, més sectors de l'economia necessitaran demanar i ser assignats drets d'emissió i hauran de demanar permís per contaminar», assegura.

Com afecten el preu de l'electricitat

Per això, i encara que els drets d'emissió representen un mecanisme que afecta directament les arques econòmiques de les empreses que contaminen, l'increment del seu valor acaba repercutint en la factura final dels consumidors.

Si a una gran companyia que genera electricitat, posem, amb cicles combinats de gas natural, cada vegada li surt més car contaminar, els seus costos augmentaran i vendrà l'electricitat en els mercats majoristes a un preu més car.

Així, segonsGiráldez, per a generar electricitat amb un cicle combinat de gas natural, que normalment és la tecnologia més cara i marca el preu en la majoria de les hores del mercat majorista, s'emeten al voltant de 0,4 tones de CO2.

Això, amb els preus actuals als quals es paguen els drets d'emissió, suposa un increment en el preu que suporten les plantes de generació elèctrica queGiráldezxifra en «24 euros per megavat hora solament pels drets d'emissions”.

Per part seva, el professor deEAEBusinessSchool, Carlos Andreu, explica que el client final està pagant «per l'increment dels preus de drets d'emissió de CO2 de les empreses contaminants, més el preu de les centrals que utilitzen cicle combinat gas», una situació que sumada als impostos i els peatges de la factura generen l'encariment de la factura final

On està el sostre?

En el que va d'any, segons les dades de l'empresa dedicada a la compravenda de drets d'emissióSendeco2, el preu mitjà de la tona de CO2 ronda els 48 euros (actualment es paga a 60 euros) quan en 2020 costava aproximadament la meitat.

Andreu assegura que les expectatives són que el preu dels drets d'emissió continuï pujant en els pròxims anys fins a aconseguir els 80 euros per tona en 2024.

Per part seva, Santacruz assenyala que el principal beneficiat de l'augment del preu dels drets d'emissió és el Govern, que a través de les subhastes podria ingressar fins a 3.500 milions durant tot l'any, molt més que fa un any.

En aquest sentit, una de les últimes mesures aprovades pel Govern per a rebaixar el preu de la llum preveia destinar 900 milions addicionals del recaptat a través de les subhastes per a rebaixar els costos del sistema elèctric.