Una intel·ligència artificial espanyola estalviarà milions d'euros en salvaguardar patrimoni

Un sistema espanyol de sensors per a prevenir la presència de corc i tèrmits en obres d'art, que funciona mitjançant intel·ligència artificial i ha interessat fins i tot a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), permetrà estalviar milions a salvaguardar patrimoni històric, una despesa que només a Europa ascendeix a 730 milions anuals.

Aquest és l'objectiu del projecteSispatintde l'Institut TecnològicMetalmecànic, Moble, Fusta, Embalatge i Afins (Aidimme)que pretén monitorar obres d'art com a retaules, llenços o altars, estructures de fusta en edificis històrics com a mercats o esglésies, si bé també es pot utilitzar en construccions noves.

Un pas cap al futur de la conservació del patrimoni

Per a això,Aidimme, integrat en la Xarxa d'Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (Redit), ha dissenyat una xarxa de sensors sense fils que detecten la humitat, els fongs, el corc o els tèrmits mitjançant algorismes d'intel·ligència artificial que permeten bolcar les dades en plataformes en el núvol o en tecnologia pròpia de les ciutats intel·ligents.

Com explica a EFE el cap de Tecnologia i Biotecnologia de la Fusta deAidimmei responsable de l'àrea d'I+D de Construcció en Fusta, Miguel ÁngelAbián, el projecte busca «fer un pas cap al futur de la conservació i el manteniment del patrimoni artístic».

Per això,Sispatintutilitza una xarxa de sensors que es poden acoblar a les superfícies de fusta i passar desapercebuts i que, mitjançant un fotoreceptor i un led, detecten la presència d'insectes, l'espècie dels quals, número i grandària reconeixen una sèrie d'algorismes d'intel·ligència artificial «entrenats per a distingir un tèrmit d'un corc i per a determinar quant temps porta una colònia assentada en la fusta».

Estalvi en rehabilitació: 730 milions a Europa

Per aAbián, es tracta d'un objectiu especialment important tenint en compte el que la rehabilitació de la fusta costa anualment: 60 milions en la Comunitat Valenciana, 180 a Espanya i 730 milions d'euros a l'any en tota Europa, encara que, explica, «en països com Austràlia, els Estats Units o el Canadà els danys són majors i arriben a 1100 o 1200 milions anuals».

Sispatintpersegueix «evitar l'ús de tractaments que, a més de ser molt costosos, repercuteixen negativament en el medi ambient», com detalla l'investigador.

Assenyala que «els pesticides contaminen els sistemes aquàtics i fins i tot entren en la cadena alimentària humana, poden ser molt tòxics».

Els tèrmits «són especialistes a ocultar-se, perquè respecten la capa superficial de la fusta, de manera que l'atac moltes vegades és invisible fins que és massa gran», detalla, i afegeix que s'han «trobat edificis que semblen estar bé però les bigues del qual, en tocar-les, semblen de cartó”, amb el consegüent perill d'ensulsiada.

Per això, el projecte pretén actuar amb agilitat contra els factors que degraden la fusta, però no sols això, sinó que el cap de Tecnologia i Biotecnologia de la Fusta deAidimmeconsidera que la intel·ligència artificial ofereix la possibilitat de «fer una anàlisi predictiva, és a dir, preveure com es trobarà la fusta d'aquí a cinc o deu anys partint de les condicions actuals».

Projecte pioner que captiva al MIT i a Melbourne

Finançat per l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace)a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder), aquest projecte és pioner en el món i ha atret l'atenció de la Universitat de Melbourne i del prestigiós Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), els investigadors del qual «es van mostrar interessats i van demanar més informació sobre el sensor».

Sispatints'ha posat en marxa de forma pilot en la Comunitat Valenciana en edificis històrics com la Catedral de València o el Mercat Central, en barris com elCabanyalon la humitat crea condicions per a l'aparició de tèrmits, i en altres punts d'Espanya, com el MuseuCaprottio alguns trams de muralla a Àvila, i de l'estranger, com en el Museu Basc de Baiona, a França.

«La fusta és el material del futur, encara que aquest és un fet que està costant que es vegi a Espanya», lamentaAbián, i destaca les qualitats que converteixen a la fusta en un material ideal per a la construcció d'edificis, com la seva resistència mecànica, la seva lleugeresa i la seva sostenibilitat.

Sorprenentment, a més, la fusta tècnica o industrial «és un aïllant tèrmic molt bo» i més segur en cas d'incendi: «Una estructura metàl·lica es pot esfondrar en qualsevol moment, però en el cas de les de fusta se sap quant poden durar en contacte amb el foc».