Revelen que un terrible efecte de la covid greu és molt més comú del que es pensava

Els pacients amb Covid-19 que hagin passat per la unitat de vigilància intensiva (UCI) són molt propensos a experimentar un deliri inusualment persistent, segons revela una nova recerca publicada en el British Medical Journal.

Tal com recull Science Alert, el deliri és un terme mèdic que s'utilitza per a descriure el pensament confús i la consciència reduïda de l'entorn, un estat mental no infreqüent en els pacients hospitalitzats més malalts.

Resulta que els casos greus de Covid-19 són suficients per a desencadenar una cosa similar. De fet, les recerques inicials han suggerit que el deliri ocorre en fins al 80% dels pacients de l'UCI amb Covid-19, possiblement com a resultat de la pèrdua d'oxigen en el cervell o una inflamació generalitzada.

Ara, una nova anàlisi de pacients amb Covid-19 críticament malalts en un sol hospital a Michigan ha trobat encara més evidència que el deliri és un símptoma molt comú de la malaltia, un que possiblement podria retardar la recuperació del pacient si no s'aborda.

Els detalls de l'estudi

Usant registres mèdics i enquestes d'alta de 148 pacients ingressats en l'UCI entre març i maig de 2020, els investigadors han trobat que més del 70% dels investigats va experimentar una alteració prolongada en les seves habilitats mentals.

En la majoria dels casos, el deliri va durar dies. Però gairebé un terç dels participants van abandonar l'hospital sense demostrar que s'havien recuperat per complet del seu deliri.

Dels quals van ser donats d'alta amb signes de deterioració cognitiva, gairebé la meitat va requerir atenció d'infermeria especialitzada per a sobreviure a casa. La seva persistent confusió va reduir la seva capacitat per a cuidar-se a si mateixos, segons les enquestes telefòniques de seguiment realitzades entre el mes un i el mes dos després de l'alta.

«Aquests resultats s'alineen amb dades anteriors que demostren una alta incidència de deliri en pacients críticament malalts amb Covid-19», conclouen els autors.

«A més, la durada mitjana del deliri (10 dies) és relativament llarga en comparació amb altres poblacions críticament malaltes», afegeixen.

Encara no és clar si aquestes deficiències greus són el resultat del virus SARS-CoV-2 en si, que sembla causar una quantitat inusual de símptomes neurològics que poden persistir durant sis mesos o més, o si és un signe de malaltia crítica en general.

En general, la deterioració cognitiva s'observa en aproximadament el 20% dels pacients en centres d'atenció aguda, per la qual cosa s'espera fins a un cert punt. Però la pandèmia actual sembla haver triplicat almenys aquest número.

Els motius

Si bé el mecanisme darrere del deliri de Covid-19 continua sent un misteri, els investigadors a Michigan diuen que és clar que els pacients de l'UCI infectats amb el coronavirus estan experimentant una «càrrega neuropsicològica considerable» tant durant el seu sojorn a l'hospital com després de ser donats d'alta.

«En general, aquest estudi destaca una altra raó per la qual vacunar-se i prevenir malalties greus és tan important», diu el anestesiòleg Phillip Vlisides, un dels autors de la recerca.

«Pot haver-hi complicacions neurològiques a llarg termini de les que potser no parlem tant com deuríem», afegeix.

Al principi de la pandèmia, per exemple, no era habitual comprovar als pacients a la recerca de símptomes de deliri. Fins i tot quan es va observar deliri, els règims d'exercici i altres estratègies noves per a millorar el rendiment cognitiu, com el temps cara a cara amb la família o les proves de respiració, rares vegades es van introduir, possiblement perquè l'equip de protecció no estava fàcilment disponible en aquest moment.

El resultat probable és que molts pacients amb casos greus de Covid-19 hagin estat donats d'alta de l'hospital amb greus deficiències cognitives, que no es van abordar adequadament.

I aquest és un gran problema. El deliri generalment s'associa amb l'hospitalització prolongada i la recuperació de la malaltia. En el nou estudi realitzat a Michigan, per exemple, els pacients que van experimentar deliri van tenir sojorns més prolongats a l'hospital i l'UCI. També van dedicar més temps a dependre de la ventilació mecànica.

«Qualsevol sigui la forma creativa en què puguem implementar els protocols de prevenció del deliri, és probable que sigui molt útil», diu Vlisides.

«Això inclou una comunicació constant amb els membres de la família, portar fotografies i objectes de la casa i visites per vídeo si la família no pot visitar-les de manera segura», afegeix.