Condemnat per estafa el responsable d'una botiga de compravenda d'or de Girona que entregava lingots falsos com a aval

No hi ha hagut acord, però, per a les indemnitzacions i s'ha celebrat el judici per determinar qui ha de fer front als pagaments per retornar els diners estafats a les víctimes.

El fiscal i les acusacions particulars sostenen que darrere de la botiga de l'estafador hi havia una empresa que ha de respondre com a responsable civil subsidiària. El condemnat ho nega i assegura que el propietari de l'empresa només li va fer «un favor»perquè eren amics i li va permetre llogar el local a través d'aquesta mercantil ja que ell no ho podia fer: «Havia tingut problemes amb les meves empreses arran de la crisi del 2008».

Fiscalia, acusacions i defenses han pactat la pena d'1 any i mig de presó i 2.400 euros de multa per un delicte continuat d'estafa. Inicialment, l'acusació pública sol·licitava 4 anys de presó i multa de 3.960 euros. El tribunal de la secció tercera l'ha condemnat de viva veu.

Així, l'acusat Rafael Valdiviejas ha reconegut que era el responsable d'un negoci de compravenda d'or situat al carrer Josep Tharrats de Girona. Amb la intenció «d'enriquir-se», va contactar amb les víctimes i les va convèncer per participar en una inversió que suposaria «beneficis importants». En concret, segons van informar els Mossos d'Esquadra en el moment de la detenció, els proposava invertir un capital en un dipòsit financer a canvi d'un guany del 5% mensual.

«Aprofitant la confiança que inspirava a les víctimes el fet de tenir un establiment obert al públic», va aconseguir que fins a sis persones aportessin capital per a la inversió fraudulenta. Segons recull l'escrit d'acusació de la fiscalia, li van entregar sumes importants de diners entre els anys 2010 i 2015 «amb la creença errònia que els hi tornaria amb interessos».

Davant notari i aval amb lingots

Per fer més creïble «l'artifici», el processat va arribar a anar amb alguns dels suposats clients que han acabat sent víctimes a reconèixer els préstecs davant notari. A més, a tres d'ells els hi va entregar lingots d'or com a suposada garantia. Tampoc eren de veritat. En realitat eren plaques d'altres metalls sense valor recoberts amb una capa fina d'or: «Tot això, era amb la finalitat de fer-los creure que els hi tornaria els diners».

L'ara condemnat va arribar a tornar quantitats de diners a les víctimes però les acusacions sostenen que, a cinc d'elles, encara els hi deu 124.250.

Un cop reconeguts els fets, l'única incògnita que queda per desvetllar i que el tribunal resoldrà en sentència és qui ha de fer front al pagament d'aquestes indemnitzacions. Les acusacions reclamen que siguin l'acusat i una mercantil titular del local comercial.

La defensa d'aquesta empresa, encapçalada pel lletrat Josep Prat, sosté que no té cap tipus de relació amb el negoci. Una versió que el mateix acusat ha corroborat durant la seva declaració assegurant que no era treballador de la mercantil, que no hi havia cap tipus de relació laboral ni contractual i que l'amo de l'empresa li va fer un «favor»permetent-li llogar el local utilitzant la firma perquè ell no podia per la seva situació econòmica.

A banda de la causa oberta per l'estafa continuada, la investigació dels Mossos d'Esquadra també abastava altres presumptes delictes com ara receptació, defraudació a la seguretat social o, fins i tot, un robatori amb violència. Prat ha aportat diferents sentències o interlocutòries que indiquen que aquests casos han acabat en absolució o bé arxivats.

El judici ha quedat vist per a sentència.