Salut
Experts demanen atenció psicològica per als pacients amb covid persistent
El «long-covid» és una síndrome que es caracteritza per la persistència de símptomes de covid-19 setmanes o mesos després de la infecció inicial
Experts en salut mental analitzen ja la situació dels pacients que pateixen covidpersistent i incideixen en la necessitat de no sols tractar els símptomes i la part física del problema, sinó també la psicològica: si no s'aborda pot generar problemes d'ansietat, estrès, depressió o aïllament social.
Segons el Ministeri de Sanitat, l'anomenat «long-covid»és una síndrome que es caracteritza per la persistència de símptomes de covid-19 setmanes o mesos després de la infecció inicial, o per l'aparició dels símptomes després d'un temps sense ells. La seva aparició no està relacionada amb la gravetat de la infecció inicial, per la qual cosa pot afectar tant pacients lleus com a greus hospitalitzats.
Afecta a persones de qualsevol edat, encara que sembla més freqüent en edat mitjana i en dones, i produeix «un elevat impacte en la qualitat de vida i l'àmbit laboral i social».
Mentre que en l'àmbit de la medicina es va avançant a abordar aquest nou repte derivat d'aquesta malaltia global i s'estan establint protocols per al seu diagnòstic i tractament, la part psicològica i les seves conseqüències en la salut mental dels pacients «no va a l'una».
Així ho han explicat a EFE els psicòlegs valencians Enric Valls i Gràcia Vinagre, els qui incideixen en què aquests pacients es troben de nou davant una situació d'incertesa perquè no saben quan remetran els símptomes (o si algun dia el faran).
Això, al seu judici, «ens situa en un escenari similar al de l'inici de la pandèmia» amb les mateixes preocupacions.
Valls assegura que la seva consulta acudeixen pacients amb símptomes persistents de diferent naturalesa com a «tos persistent, falta d'olfacte o fatiga crònica» i que aquests es transformen en «depressió, ansietat, trastorn del somni o fòbies».
Els pacients tenen dificultats a nivell laboral al no descansar, o estar més nerviosos i no rendir igual, la qual cosa els fa entrar «en una roda» que genera «aïllament social, preocupació constant per la salut, pensaments obsessius i d'estigma i ansietat davant el rebuig d'unes certes persones».
Vinagre incideix en què estem davant una situació «molt nova» i «ens centrem en la part física descurant la part mental». Les persones que pateixen aquesta síndrome «acudeixen al facultatiu i no li pot donar una resposta, perquè no es coneix, i es manté llavors l'ansietat i la incertesa».
El pacient, «se sent molt desemparat perquè no té respostes» i ha d'entrar «en un procés d'acceptació de la nova situació», una cosa complicada perquè «es recorda com es trobaven abans de tenircovidi s'adonen d'aquest minvament de facultats», la qual cosa fa que l'estat d'ànim decaigui i es tinguin símptomes ansiosos.
Els psicòlegs donen recomanacions per a afrontar aquesta situació, com treballar en consulta la promoció de la «ventilació emocional», és a dir, «connectar amb l'emoció sense negar-la, acceptar-la sense rebutjar-la», alguna cosa que s'aconsegueix parlant-ho, explicant-ho i «connectant amb els pensaments negatius per a donar sortida al malestar».
És necessari, segons Valls, «relativitzar» i pensar que «si per exemple no tinc la capacitat respiratòria al 100%, puc intentar fer el possible per a aconseguir-ho com a exercici moderat, dieta equilibrada o complements adequats per al sistema immune, afavorir el descans, evitar fumar o fer activitats recreatives per a desconnectar de la preocupació i no perdre l'esperança», perquè quan la perden «s'entra en un cercle negatiu».
Gracia Vinagre posa l'accent també en la necessitat de no perdre la fe i per això insta els facultatius «a oferir una veritat esperançadora, no fregeixi» i al fet que «es confiï en l'avanç de la ciència i la medicina» per a donar solució al seu problema de salut.
La psicòloga recomana als pacients que «es donin temps», ja que cadascun necessita un procés per a recuperar-se i acceptar el que ens succeeix i, mentrestant, «procurar estar tan bé com sigui possible». Per a això és important compartir-ho amb els nostres amics i familiars, verbalitzar el que ens ocorre i també tirar mà de la distracció i «enfocar-nos en les coses que sí que podem fer, en el que hem après d'aquest procés, a agrair i relativitzar».
A més és necessari aprendre a «viure el present» i gaudir del dia a dia «sense marcar-nos metes molt a llarg termini, sinó a curt i mitjà». És un treball «de molt d'autoconeixement i autocura» i de «respecte cap als teus propis processos» en el qual «la prevenció és molt important», afegeix Vinagre.
Tots dos coincideixen també en els beneficis d'acudir a grups o associacions de pacients ambcovidpersistent, perquè es pot «compartir» l'experiència i sentir-se «compresos».