Creixen les autolesions entre adolescents

Les atencions hospitalàries per autolesions, que alguns adolescents s'infligeixen com a via de fuita d'una situació de desbordament emocional, s'han disparat en els últims anys, un fenomen que ja s'havia incrementat abans de la pandèmia i que la covid ha agreujat.

Estudis publicats en els últims deu anys centrats en Catalunya indiquen que un 11,4% dels joves s'ha autolesionat almenys una vegada en la seva vida, i a Europa es parla d'una prevalença del 27,6%.

«Un tall té un efecte desbloquejador, els allibera d'aquesta tensió interna i toquen de peus a terra», explica Marc Ferrer, cap del servei d'hospitalització de psiquiatre de l'Hospital Vall d'Hebron.

En aquest centre, igual que en uns altres d'Espanya i Europa, s'està observant una tendència alcista, prèvia a la pandèmia, de joves que arriben a urgències amb autolesions.

En el període de 2014 al 2017 ja es va produir un augment del 21% de les consultes en urgències pediàtriques per aquest motiu i entre 2019 i 2021, l'increment va passar a ser de «gairebé el doble», segons Ferrer.

Darrere d'aquest fenomen, sovint poc comprès per la societat, hi ha diferents variables, com a entorns familiars, d'escola o amistats, la pressió de les xarxes socials, una societat amb canvis ràpids i una elevada exigència amb els menors, des de molt petits.

Si a aquests elements se li afegeix la distància social que va generar el confinament per la pandèmia, en un moment de la vida com l'adolescència en el qual les relacions amb les amistats són un pilar, el resultat és «un major entorpiment del procés maduratiu», que pot conduir a un bloqueig emocional del qual, en alguns casos, els joves tracten d'alliberar-se a través de les autolesions.

Ferrer compara l'infligir-se mal amb el consum de drogues: «És eficaç per a alliberar-se de manera ràpida, però a llarg termini comporta problemes», ja que la reiteració incrementa el risc de passar a un intent de suïcidi, adverteix l'especialista.

Per a evitar aquest desenllaç, és clau fer un bon estudi per a determinar si hi ha un trastorn i, si aquest extrem es descarta, normalment es pot reconduir la situació amb psicoteràpia, potser acompanyat amb alguna ajuda farmacològica.

Ferrer és un dels autors d'un nou protocol d'intervenció precoç per a abordar i reduir les conductes autolesives no suïcides en adolescents i joves d'entre 15 i 25 anys, pensat per a actuar abans que cristal·litzin aquestes tendències perilloses.

El denominat Programa TaySH consisteix en dotze sessions individuals setmanals que tenen com a fi reduir les conductes autolesives no suïcides, oferint al pacient noves estratègies alternatives i no lesives per a manejar la desregulació emocional i la impulsivitat.