Ciència
L'estudi dels bacteris dels xiclets pegats al terra també rep el seu «Premi Nobel»
L'investigador valencià s'ha fet amb el guardó 'paròdia'
Hi ha descobriments científics seriosos que mereixen un Nobel i altres aparentment més divertits que s'alcen amb els premis alternatius a la ciència més informal, com el que des de la Universitat de València (UV) ha analitzat els bacteris que es troben en els xiclets pegats en les voreres de les ciutats.
Manuel Porcar, investigador de la UV i president de l'empresa Darwin Bioprospecting Excellence, ha rebut el premi Ig Nobel, considerats una paròdia dels guardons suecs i que enalteixen amb humor aquells descobriments que arrenquen somriures, encara que en aquest cas amb resultats que res tenen de broma perquè podrien contribuir a la descontaminació d'aquestes gomes de mastegar i d'altres plàstics.
Aquest «entusiasta» -com ell mateix es descriu- de la microbiologia i la biotecnologia va néixer fa 49 anys en la localitat castellonenca de Vinaròs i lidera actualment l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio de la Universitat de València, a més de dirigir la seva pròpia empresa.
En aquesta no sols s'aïllen, caracteritzen i produeixen microorganismes amb una gran varietat d'aplicacions sinó que es comercialitzen productes tan innovadors com un preparat per a fer pa de massa mare.
En una entrevista amb l'Agència EFE, Porcar ha explicat que algú, la identitat de la qual desconeixen, els va nominar a aquests premis i sense esperar-ho van rebre una anomenada comunicant-los que havien estat guardonats: «És com quan et toca la loteria sense comprar el bitllet» fa broma.
L'investigador ha dut a terme aquest estudi («The wasted chewing gum bacteriome») al costat de Leila Satari, Alba Guillén i Àngela Vidal-Verdú, el qual ha estat publicat en la revista Scientific Reports i demostra que la càrrega bacteriana dels xiclets canvia en qüestió de setmanes i que els bacteris orals aguanten sorpredentemente molt temps quan el xiclet està en el terra.
Aquests premis van néixer als Estats Units a manera de paròdia dels Nobel i reconeix els assoliments de deu grups científics que «primer fan riure a la gent i després la fan pensar».
Els guardonats, d'acord amb la naturalesa divertida d'aquests premis satírics, van rebre, en una gala virtual, un trofeu de paper perquè els propis premiats ho muntessin i un bitllet de 10 trilions de dòlars de Zimbàbue (moneda ja no en curs i d'escàs valor), amb el qual el propi Porcar posa en Twitter divertit.
I, després de dubtar que el seu premi fos mereixedor d'un guardó d'aquest tipus -alguna cosa que assegura li passa a més premiats-, l'investigador i el seu equip es van posar a la feina per a preparar el vídeo d'agraïment que van gravar cantant, ballant i tocant amb la guitarra la cançó «All the chewing gum» (tot el xiclet) com a versió del «All You Need is Love» dels Beatles.
Porcar assegura que la idea va sorgir «passejant». Va veure els xiclets en el terra i se li va ocórrer la idea d'estudiar la «macrobiota» (o conjunt de bacteris) i van aprofitar les vacances de cada membre de l'equip per a anar recollint mostres; a més, Satari va mastegar un xiclet i el van anar analitzant al llarg de diverses setmanes.
La recerca d'aquest equip pot ser rellevant i tenir aplicacions en diversos àmbits, com en la recerca forense o en l'eliminació de plàstics -els principals enemics- a través de bacteris.
L'investigador sosté que els xiclets «podrien ser vectors de malalties bacterianes bastanta temps després de ser llançats al sòl». I afegeix: «Hem trobat bacteris que poden servir per a netejar els propis xiclets, perquè se'ls mengen!».
Els xiclets tenen una càrrega bacteriana que evoluciona d'un microbioma oral a un ambiental en qüestió de setmanes. Els bacteris orals «aguanten sorprenentment molt temps una vegada el xiclet està pel sòl; a més, moltes dels bacteris que hem aïllat dels xiclets més vells tenen potencial per a biorremediar el propi xiclet, és a dir, degradar-lo», agrega Porcar.
L'equip de recerca del I2SysBio apunta que aquests residus de llarga durada s'han utilitzat per a l'anàlisi genètica humà en criminologia -prenent una mostra podria situar a un sospitós d'un crim o delicte en un lloc determinat- i arqueologia.
A més, remarca que les seves troballes tenen implicacions per a una àmplia gamma de disciplines, inclosa la medicina forense, el control de malalties contagioses o la ja comentada biorremediación de residus de goma de mastegar.
L'investigador apunta que aquests bacteris que es mengen els propis components del xiclet «mai és descartable que es puguin estendre a altres substrats com el làtex o altres components plàstics».