«Los renglones torcidos de Dios» la pel·lícula amb escenes gravades a Tarragona s'estrenarà a la tardor de 2022

El cineasta Oriol Paulo estrenarà a la tardor de 2022 la seva última pel·lícula, «Los renglones torcidos de Dios», basada en la novel·la homònima de Torcuato Luca de Tena, i que comptarà amb «un repartiment de luxe» encapçalat per Bárbara Lennie i Eduard Fernández. La pel·lícula és coneguda a Tarragona pel seu «rodatge secret» que va cobrir la Tabacalera amb un mantell durant unes setmanes. Finalment es va descobrir que l'històric edifici de la ciutat era la localització ideal per a gravar unes escenes del film.

En una entrevista amb EFE, Paulo, director de films com a «Contratiempo» o «El cuerpo», ha explicat que la gènesi d'aquest projecte va sorgir d'una proposta de Warner, que havia adquirit els drets.

«Al principi vaig sentir vertigen, perquè és una gran novel·la i molt coneguda, però després de sis mesos pensant vaig acceptar el repte i vaig pensar com l'adaptaria», ha assenyalat Paulo, que havia llegit la novel·la amb anterioritat i que va intentar «ser fidel a les sensacions» que va tenir i respectar «el caràcter de la protagonista, que és una dona forta i manté al llarg del text grans duels verbals».

Elegida pel director com a irrenunciable per a acceptar la proposta, Lennie, que repeteix amb Paulo, es posa en la pell d'Alice Gould, una dona que és ingressada en un sanatori mental i diu ser una investigadora privada que és aquí per a resoldre un cas encara que, segons els metges, és una paranoica obsessiva que ha atemptat contra la vida del seu marit.

A més de Lennie i Fernández, en el repartiment figuren Pablo Derqui, Baladre Calvo, Loreto Mauleón, Federico Aguado i Javier Beltrán. «Tots han tingut llibertat per a aportar als seus personatges durant el rodatge», ha revelat el director.

«Ha estat un gran repte condensar aquesta novel·la en dues hores», ha dit Oriol Paulo, qui ha explicat que la pel·lícula «modernitza» la novel·la sense renunciar a l'època i el context històric.

El film es va rodar al juliol a Barcelona i Tarragona i, després de l'aturada vacacional d'agost, està muntant amb la previsió de tenir-la acabada al maig del pròxim any.

Reconeix que «construir aquest sanatori ha estat un superrepte», que es va evocar en l'antiga Tabacalera de Tarragona, totalment transformada per a l'ocasió, mentre que tots els interiors es van construir en l'antiga fàbrica de Mercedes Benz, un edifici dels anys 70, racionalista, que li anava molt bé a l'època en què succeeix la novel·la.

Paulo assegura que va voler comptar amb Lennie perquè era una «garantia» tenint en compte que el director anava a «fer un salt fora de la meva zona de confort».

Defineix «Los renglones torcidos de Dios» com «una pel·lícula molt de personatges, que es podria concebre com una simfonia en tres moviment: un primer que és més thriller, que dóna pas a un més de drama i finalment entra en la bogeria».

Sortir d'aquesta zona de confort li ha allunyat una mica del seu admirat Hitchcock per a «acostar-me més a Chabrol, i intentar retratar aquest món burgès», encara que també té com a referent l'«Algú va volar sobre el niu del bufó», de Milos Formen.

Paulo ha estat fidel al text en la pel·lícula, que segueix al personatge de Bárbara Lennie en la seva petita odissea, i l'única aportació que no estava en el llibre és «explicar una mica el moment en què es trobava Espanya, quan la vella escola lluita contra la nova».