Un expert avisa sobre el temps d'erupció del volcà de la Palma

El catedràtic emèrit de Geografia de la Universitat Autònoma de Madrid, Eduardo Martínez de Pisón, ha manifestat que, per la potència que està demostrant, el nou volcà de la Palma fa l'efecte que serà duradora la seva erupció.

Una erupció que va començar el passat 19 de setembre i per a estar prop d'ella Eduardo Martínez de Pisón ha viatjat a la Palma durant tres dies acompanyat per la professora de Geografia Física de la Universitat de la Llacuna Carmen Romero, la tesi de la qual va dirigir.

Eduardo Martínez de Pisón, que va ser professor en la Universitat de la Llacuna i va presenciar l'erupció del Teneguía (1971), ha recordat que no hi ha mètodes ni coneixements suficients per a preveure quant temps durarà una erupció.

Ha explicat que el nou volcà té una font de lava «molt copiosa», la qual cosa vol dir que està alimentat per un cabal «extraordinàriament fort», i la lava a més és molt fluida, cada vegada és més bàsica.

Es pot dir que la lava ara és juvenil, la qual cosa ocasiona que els vessaments es multipliquin perquè la topografia de les colades ha canviat el terreny, ha afegit.

Eduardo Martínez de Pisón ha declarat que és lògic i normal que hagin sortit nous vessaments, perquè han augmentat el cabal i l'efusivitat de l'aparell emissor.

Premi Nacional de Medi Ambient 1991, Eduardo Martínez de Pisón ha reconegut que si bé fa l'efecte que aquesta erupció no té una fi immediata, es tracta d'una conjectura.

Ha recordat que, excepte l'erupció de Lanzarote que va durar de 1730 a 1736, la resta de les quals s'han produït a Canàries han estat breus.

Van pensar que la següent a la Palma seria marina

Un aspecte curiós és que les erupcions històriques de la Palma han disminuït en la seva durada, de manera que les més antigues han durat més, fins a arribar a la del Teneguía, i no se sabien els motius, però es pensava que era perquè les cambres magmàtiques eren menors.

Per això calia suposar que una erupció posterior en la mateixa fissura a la Palma durés menys temps que la del Teneguía, però «no té l'aire en aquest cas, i el que ha fet ha estat contradir una espècie de tradició de tendència», ha comentat.

Eduardo Martínez de Pisón ha indicat que, al principi, les colades que va emetre aquest volcà eren «extraordinàriament» viscoses, i amb una gran quantitat de blocs que eren d'una grandària descomunal, pròpies d'una lava envellida que ha cristal·litzat a l'interior d'una cambra magmàtica.

I després, ha prosseguit Martínez de Pisón, s'ha produït un canvi en les colades perquè l'alimentació és més profunda, de laves més joves, que procedeixen de més de l'interior del planeta.

També ha comentat que després de l'erupció del Teneguía van pensar que la següent a la Palma seria marina, i «no passàvem» que seria al nord del volcà de Sant Joan (1949).

Quant al cabal de lava del nou volcà, ha assenyalat que ha baixat per on tenia major facilitat, alguna cosa que té «pura lògica», i ha agregat que pot haver-hi pluralitat de boques perquè la fissura pot obrir-se per diversos llocs.

A més, ha assenyalat que en tots els volcans ocorre que la desgasificació tendeix a anar pel cràter principal i col·locar-se a dalt, mentre que l'emissió de productes es va per una fissura que s'obre per on primer troba una sortida.

En to irònic ha subratllat que «sempre, les coses s'observen millor a toro passat».

S'ha referit així mateix al fet que aquest volcà ha sortit en una zona molt ocupada i per això ha produït molt de mal, i ha dividit l'illa, i ha afegit que totes les erupcions volcàniques són terribles i fascinants, de manera que són un horror i alhora un gran espectacle.