Les impactants xifres del volcà de la Palma: quatre setmanes d'una erupció 'de manual'

Els científics que han seguit des del primer dia el naixement d'un nou volcà en Cumbre Vieja, a la Palma, no es cansen de repetir que es tracta d'una erupció estromboliana «de manual», que compleix tot el que es podia esperar d'un fenomen d'aquestes característiques a Canàries.

No obstant això, per «normal» que sigui en termes geològics, les xifres d'aquest volcà són aclaparadors: un volum de materials volcànics expulsats només en un mes que haguessin omplert dues vegades tots els embassaments de Gran Canària, milers de petits terratrèmols amb els quals el subsòl de la Palma no ha deixat tranquil ni un sol dia, l'1% de l'illa coberta de malpaís, el 8% de la seva població evacuada de les seves cases, un delta de lava guanyat a la mar d'una superfície pròxima a l'Estat del Vaticà... I, sobretot, milers de damnificats i habitatges i finques de cultiu destruïdes.

Aquests són alguns de les dades i magnituds més impactants que deixa aquest volcà encara sense nom al cap d'un mes d'erupció:

Cap ferit ni mort, és el gran èxit de tot el desplegament d'equips científics i d'emergències que treballa a la Palma des de fa més d'un mes: no s'ha perdut una sola vida, ni ningú ha resultat ferit.

La magnitud màxima dels terratrèmols registrats fins avui, en un sisme del dissabte 16 d'octubre que també va marcar fins a 4,6, la màxima intensitat mesurada a l'illa en aquestes setmanes: IV-V sobre un màxim de XII, entre «àmpliament sentit» i «fort». Sense danys.La profunditat mitjana dels terratrèmols registrats en l'última setmana és de 14,74 quilòmetres. La màxima profunditat des de l'inici de l'erupció supera els 36 quilòmetres; la mínima, no arriba a 1.000 metres.

A la Palma s'han produït fins a set erupcions des que hi ha registres històrics a Canàries; és a dir, des de la Conquesta de l'illa pel Regne de Castella en el s. XV: Tacande/Muntanya Cremada (1430/1440), Tehuya (1585), Martín o Tigalate (1646), Sant Antoni (1677/1678), El Toll (1712), Sant Joan (1949), Teneguía (1971) i l'actual.

Alguns fronts de lava han aconseguit els 12 metres pel seu pas per diversos llocs dels Llanos de Aridane, com el poble de Todoque. Però no és el màxim: s'han detectat gruixos de 50 metres en la colada quan aquesta va depassar alguns tàlvegs del terreny. Finalment es va formar terreny de 36 hectàrees, el més jove d'Espanya. La fajana o delta que la colada de lava principal ha format en entrar en l'oceà Atlàntic per la platja dels Guirres, en Tazacorte.

La longitud acumulada dels trams de carretera sobre els quals han passat les colades de lava han estat de 47,38 quilòmetres.La mesura del perímetre al voltant de la zona de lava aconsegueix ja els 58,79 quilòmetres. la superfície dels cultius danyats pel volcà ha estat de 106,91 de plataneras, 51,51 de vinyes i 16,31 d'alvocat. La quantitat de terreny soterrat per la lava en El Paso, Els Llanos de Aridane i Tazacorte, segons el satèl·lit Copernicus és de 743 hectàrees. Representa un 1% de la superfície de l'illa (7,43 sobre 708 km²). A més, ha afectat un total de 992 edificacions, deixant a 1.307 ciutadans sense llar. 7.000 persones han estat evacuades dels seus habitatges en El Paso, Els Llanos de Aridane i Tazacorte per estar en l'àrea soterrada per les colades o dins el perímetre de risc per gasos o caiguda de materials piroclàstics. O cosa que és el mateix, una de cada cinc persones que residia en aquests municipis (unes 7.000 sobre els 32.984 empadronats que sumen els tres ajuntaments) ha hagut d'abandonar la seva casa. D'ells, 321 estan allotjades en un hotel de Fuencaliente.

La mitjana de durada de les erupcions a la Palma és de 60 dies. Fins avui han tingut una tendència descendent constant, des dels 84 dies del volcà Tehuya (1585) fins als 24 del Teneguía (1971). Aquest volcà ja ha trencat aquesta dinàmica i ha aconseguit 1.240 graus de temperatura.

La quantitat de materials emesa pel volcà segons la franja alta de l'última estimació difosa pel comitè científic és de 75 milions de m³, amb un marge a l'alça o la baixa de 25 milions. És més que ho van expulsar junts els volcans de Sant Joan, en 1949, i Teneguía, en 1971. Per volum, aquesta ja és la tercera erupció més important de la història de Canàries, després de la de Timanfaya, en Lazarote (1.000 milions de m³), i el volcà submarí Tagoro, a El Hierro (329 milions).