El final de 31 nits sense dormir: evacuats en els últims metres de la colada

La casa de Juan Manuel González en el barri de Marina Alta, a Tazacorte (La Palma), dista tot just 6,5 quilòmetres en línia recta del lloc on va esclatar l'erupció a Cumbre Vieja fa 31 dies. Els mateixos que Juan Manuel porta sense dormir, segur que aquesta nit anava a arribar, la nit en la qual la seva mare, de 92 anys, i ell haurien de deixar-ho tot enrere.

Poc després de les 21.00 hores d'aquest dimecres, la direcció del Pla Especial de Protecció Civil davant de Risc Volcànic de Canàries (Pevolca) donava l'ordre: els habitants de 50 habitatges dels barris de les Martelas, Marina Alta, Marina Baja, La Condesa i Cuesta Zapata, als quals poc després es va sumar San Borondón, havien d'evacuar-les, perquè estan en el camí d'una bugada de lava que ha depassat la muntanya de la Laguna i s'acosta ja perillosament.

A Las Martelas, pertanyent als Llanos de Aridane, les cinc famílies a les quals afectava aquesta situació ja havien marxat fa temps. Totes sabien el que se'ls venia damunt. Més a baix en el vessant, en els barris populars de Tazacorte, continuaven vivint veïns de tota la vida, alguns pensionistes al càrrec d'ancians.

És el cas de Juan Ramón González, veí «des de petit» de Marina Alta. L'home sembla ferm per al tràngol que vivint: assegut en una furgoneta, procura calmar la seva gossa, Lupita, que borda nerviosa, sense llevar ull de les atencions que està rebent ja a l'entrada del pavelló poliesportiu la seva mare, una nonagenària.

«Es porta malament, malament, aquesta nit i les altres nits. No es pot adormir, ni res. No he dormit ni un dia des que va rebentar el volcà, les nits les he passat asseient veient la televisió», relata a Efe, amb aplom. Però quan li pregunten on anirà a partir d'ara, l'home es trenca: «On em manin… veurem… a veure el que hi ha», diu, amb els ulls entollats.

Juan Ramón i la seva mare van sortir de la seva casa amb «els papers, algunes coses de casa i la gossa», gairebé com Ana Begoña, veïna de San Borondón, el barri evacuat en l'últim moment.

La dona confessa que està «atacada dels nervis», perquè encara que havia seguit el consell de les autoritats de preparar una maleta amb l'imprescindible per si es donés el cas (documents, escriptures, medicaments, records irreemplaçables…), en realitat mai va pensar que també a ells els arribarien a evacuar.

La seva és una altra d'aquestes vides en pausa pel volcà. La seva… i la de la seva filla, el seu gendre i els seus dos néts. Fins a aquest estiu residien a Lanzarote, però van decidir mudar-se a la Palma, tornar a la casa de tota la vida de la família a Tazacorte, perquè la crisi turística de la pandèmia havia pegat fort a les illes orientals i la jove parella no trobava treball amb el qual tirar endavant.

«Em preocupen els meus néts i la meva filla, clar. De què viuran? El meu gendre treballa en una obra, la meva filla tenia ocupació, però quan ens van confinar (San Borondón va ser confinat diversos dies, a causa dels gasos que desprenia uns quilòmetres més al sud l'entrada de la colada de lava en oceà) no va poder anar a treballar i la van parar l'endemà. I, ara per a aconseguir treball… bé. És així», diu.

A Modesto Fabricio Pérez, veí de Marina Alta, el volcà també li ha robat el seu ús. Només li queden uns ingressos que obté cuidant jardins, la qual cosa des de fa setmanes s'ha convertit a La Palma en una feina esgotadora: retirar diàriament cendra i més cendra.

Pérez estava segur que tard o d'hora haurien de sortir del barri, però això d'aquesta nit li va agafar per sorpresa. Havia anat als Llanos de Aridane a portar una ampolla de llet de cabra al seu sogre i allí es va assabentar de la notícia, per la televisió.

«Vaig venir corrent i he pogut treure uns pocs estris meus, poques coses. Se'm van quedar a dalt els animals, tots. Al matí els treurem d'allí. Tinc cabres, fures, gallines, gossos de caseriu… s'han quedat solets tota la nit», explica.

Modest intenta aparentar que aguanta el cop: «No hi ha amb qui barallar-se, és la naturalesa», sentència. Aquesta nit, dormirà a l'alberg de Tazacorte; després, intentarà que l'Ajuntament l'ajudi a pagar un lloguer als apartaments d'un amic seu.

Pendent de tots ells i de les camionetes que no deixen de descarregar estris per la porta posterior del poliesportiu està l'alcalde de Tazacorte, Juan Miguel Rodríguez, que reconeix que aquest era un desenllaç que es temien des de fa dies, des que una colada va arribar a la veïna muntanya de la Laguna i va començar a depassar-la.

Rodríguez remarca que la gent que aquesta nit surt de les seves cases sense saber si tornaran a elles són famílies corrents, «gent que viu en aquests barris des de fa generacions».

També l'alcalde s'emociona: «En aquest moment difícil tenir ànim, però bé… Hem d'estar a l'altura. Farem tot el possible per mitigar aquest sofriment».