Alerten del dèficit de psiquiatres malgrat haver-hi més problemes de salut mental

El president de la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica (SEPB),VictorPérez, adverteix que encara que els problemes de salut mental en la població, especialment la infantojuvenil, van augmentar amb la pandèmia, el «dèficit» de psiquiatres i psicòlegs clínics impedeix posar en marxa dispositius per a pal·liar-los.

Pérez presideix el Comitè Científic del catorzè Congrés Nacional de Psiquiatria, que del 28 al 30 d'octubre reunirà a València a prop de 1.200 especialistes i on, a més de novetats terapèutiques, diagnòstiques o de gestió, s'abordarà la humanització i els canvis que s'estan produint en aquesta especialitat.

Salut mental en la postpandèmia

«Tots teníem clar que després de la pandèmia venien altres pandèmies: una és la crisi econòmica i una altra la crisi de salut mental», afirma Pérez a EFE per a afegir que ambdues estan «clarament relacionades. Quan hi ha problemes econòmics empitjora la salut mental de la població».

El president de laSEPBassenyala que la pandèmia, durant la qual pràcticament tota l'atenció ha estat focalitzada en lacovid, ha comportat que molts malalts amb trastorns mentals no hagin pogut acudir als dispositius de salut mental i quan ho han fet, el seu estat era més greu.

Encara que reconeix que durant la pandèmia s'ha fet un «esforç molt gran» per a intentar que aquestes persones poguessin arribar al sistema sanitari a través de l'atenció telemàtica, afirma que continuen tenint una «assistència limitada» i tindran «un treball important en els pròxims anys per a solucionar-lo».

«Un de cada quatre espanyols tindrà una malaltia mental al llarg de la seva vida i és molt important evitar l'estigma i que les persones afectades vagin a buscar ajuda», afirma.

També subratlla la importància que es deixi de veure a les persones amb malaltia mental «com a gent estranya i rara, perquè alguna cosa que li passa al 25% de la societat no és estrany ni rar, és una malaltia com hi ha unes altres».

Població juvenil, la més afectada

Pràcticament totes les comunitats autònomes, segons Pérez, han implementat algun tipus de pla per a poder fer front a aquesta «epidèmia» de problemes de salut mental que, afirma, «no està sent uniforme»·.

De fet, adverteix que en aquests moments, els «problemes més importants» que observen els psiquiatres es troben en la gent jove, de fins a 28 anys. «És el grup de major risc, on més problemes estem visualitzant».

Segons explica, en aquest col·lectiu infantojuvenil han vist un increment de problemes com la depressió, l'ansietat i el consum de tòxics, encara que «el que més problemes està donant ara en la gent jove són les conductes suïcides».

De fet, afirma, durant la pandèmia hi ha hagut mesos en què les conductes suïcides en gent jove, per sota dels 25 anys, «s'han multiplicat pràcticament per dos».

Segons indica, un altre «problema molt greu» són els trastorns de la conducta alimentària, que durant la pandèmia «s'han descompensat moltíssim i han aparegut nous casos».

A més, adverteix dels costos que la malaltia mental suposa en els joves i el prevalent que és i la discapacitat que genera en aquest grup d'edat respecte a altres malalties com les cardiovasculars, respiratòries o de desgast.

La salut mental, la 'Ventafocs' de la Sanitat

El president de laSEPBconsidera que la salut mental «ha estat i continua sent» la «cendrosa» de la sanitat, perquè «tradicionalment» s'ha invertit poc en ella, encara que afirma que porten «molts anys intentant» que no sigui així.

Segons Pérez, durant la pandèmia «tots hem tingut l'alè del trastorn mental darrere de l'orella. Qui no ha passat de no poder dormir uns quants dies, de tenir por de contagiar-se o de contagiar a la família o de tenir dies baix d'ànim?», es pregunta.

La «immensa majoria» de la gent, afirma, «hem sortit gràcies a la nostra resiliència i la nostra capacitat per a sortir amb els amics i les famílies, però molts hem tingut símptomes de trastorns mentals».

«Això ha fet que la malaltia mental estigui de moda», indica per a afegir que els polítics es preocupen de la salut mental i els psiquiatres posen «totes les dades sobre la taula per a dir-los que estem tenint un problema molt important i que han de començar a invertir més».

La salut mental és «tremendament important» i després d'uns anys en què s'han anat «disminuint els dispositius» ens trobem en una «situació d'escassetat de professionals realment molt preocupant, molt per sota de la mitjana europea, i que ens està limitant, moltes vegades, posar en marxa els sistemes que volíem impulsar».

Destaca que la recent aparició de l'especialitat de Psiquiatre infantojuvenil, que l'any vinent tindrà els seus primers residents, «ve a remeiar un deute», ja que Espanya era un dels pocs països europeus sense tenir-la.

En aquests moments «hi ha dispositius que no podem posar en marxa per falta de psiquiatres i de psicòlegs clínics. L'escassetat de professionals realment és molt preocupant», afirma per a afegir que s'estan jubilant molts especialistes i augmentar el nombre de places per a aquesta especialitat «és una necessitat, ara apressant».

Segons adverteix, «en els pròxims anys haurem de plantejar anar a buscar psiquiatres a altres països», encara que reconeix que és «molt difícil» que vinguin a Espanya perquè allí el sou és més alt i alerta que especialistes formats a Espanya s'estan anant a treballar a l'estranger.

«El procés de formació d'un psiquiatre és caríssim, són 10 anys de formació i d'inversió social del qual es beneficien altres països com França, Alemanya o Anglaterra, que estan encantats perquè estan ben formats i són d'alta qualitat, i tenen a més uns sous espectaculars», indica.

Congrés nacional

El congrés, en l'organització del qual participen la Fundació Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental (FEPSM), la Societat Espanyola de Psiquiatria (SEP)i la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica (SEPB), se celebra anualment i encara que l'any passat va ser virtual, enguany aposta per la presencialitat.

També seran motiu de debat la nova llei de salut mental, l'estratègia de salut mental que planeja el Ministeri de Sanitat, les mesures de prevenció de la conducta suïcida o la forma en la qual lacovidha impactat en la manera de treballar, fer o viure i com ha repercutit en la població general i els professionals.

A més, el dimecres previ al Congrés celebraran un foto social per a abordar el problema de la salut mental des del punt de vista de societats de familiars i d'afectats, amb l'objectiu de disminuir l'estigma i de subratllar que «sense salut mental no hi ha salut».