Salut
Un epidemiòleg català apunta que el canvi climàtic està agreujant les malalties respiratòries
Xavier Rodó reclama «mesures urgents» per millorar la qualitat de l'aire
'episodi d'alta contaminació per partícules, pols, boira, pol·lució
Les temperatures extremes provocades pel canvi climàtic ja estan originant més casos i més greus de malalties respiratòries i cardiovasculars en la població espanyola, segons ha advertit el cap de l'Àrea de Clima i Salut d'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), XavierRodó.
En una entrevista amb Efe, amb motiu de la celebració demà del Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, Rodó (Terrassa, 1965) ha assegurat que les temperatures extremes, fred i calor, sumat a l'augment de la pol·lució, està agreujant malalties pulmonars, com l'asma o la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC),broncorespiratoriasi broncopulmonars, infarts de miocardi i afeccions cardiovasculars.
Rodó, que va ser entre 2008 i 2013 director fundador de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3), institució pionera en la vinculació de l'estudi de la biosfera i dels comportaments del clima, afirma que les persones que corren major risc de sofrir aquestes afeccions amb els efectes del canvi climàtic són els nens, les embarassades i les persones grans, ja que són més vulnerables.
L'enginyer i epidemiòleg subratlla que una altra de les causes d'aquestes malalties és «la contaminació i l'emissió de gasos tòxics i nanopartícules que hi ha en l'aire, en concret, a les ciutats».
«Si no es canvia aviat aquesta situació els efectes en la salut de les persones empitjoraran», avisa l'expert, d'acord amb l'informe fet públic aquesta setmana per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que afirma que la contaminació atmosfèrica és la causant de set milions de morts a l'any.
«Hem d'exigir a les autoritats i als gestors de salut pública que l'aire que respirem sigui millor i que els gasos i partícules que tenen un efecte sobre la salut, i que cada vegada anem descobrint més, es regulin, no sols a nivell de la Unió Europea, sinó a Espanya», diu Rodó, que recalca que «pol·lució i canvi climàtic van de la mà».
Una de les mesures més urgents que Rodó reclama és crear sistemes per a monitorar de manera contínua la qualitat de l'aire a les ciutats i proporcionar en temps real informació als ciutadans sobre la contaminació atmosfèrica als carrers que estan transitant.
Per a dur a terme aquests sistemes de monitoratge proposa seguir el model que ja existeix en ciutats com Londres, Manchester o Estocolm mitjançant laboratoris mòbils que «escombren» la ciutat.
Rodó, que també va ser director del Laboratori de Recerca Climàtica del Parc Científic de la Universitat de Barcelona (PCB-UB), creu que aquests sistemes de control continu que ara no són obligatoris, ho seran en un futur. «Llavors, per què no avançar-se? Aquesta és la diferència entre països de primer nivell i països que no ho són», assenyala.
«Els nostres governs -reflexiona- tenen por a la informació perquè la informació crea alarma i aquesta alarma crea una resposta social. Els científics creiem que la informació és poder d'actuació i és capacitat de millora de la salut de les persones. En aquest sentit, s'han fet avanços, encara que tènues, que requereixen d'un major esforç per a poder determinar la qualitat de l'aire a la qual estem exposats i així millorar-la».
Rodó ha recordat que un recent estudi delISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa, ha demostrat que les temperatures extremes altes també estan augmentant el nombre de morts en l'arc del Mediterrani, on fins ara era més habitual una major mortaldat a l'hivern.
Per a analitzar com el canvi climàtic afectarà les malalties, Rodó, que va ser investigador postdoctoral i científic visitant en la Universitat dePrinceton, en el COLA a Maryland i en laScrippsInstitutionofOceanographyen LaJolla(Califòrnia), ha liderat el desenvolupament de Models Computacionals Predictius, un projecte que integra el paper del clima com a variable en l'aparició de malalties i desorganitzant el sistema epidemiològic.
L'epidemiòleg, que ha publicat més de 110 articles científics, posa com a exemple que el canvi climàtic, que està comportant sequeres extremes en molts llocs d'Àfrica, està eliminant el mosquit que transmet la malària en aquestes zones, encara que augmenta en unes altres on la pluja i la humitat s'ha fet més present.
«Podem preveure l'evolució climàtica i, per tant, l'impacte que pot tenir en la població, la qual cosa, traslladat als sistemes de salut pública, els hauria de permetre anticipar-se i preveure la dimensió dels esforços que ha de fer per a mitigar aquests impactes», conclou l'investigador.