Alerten que l'acumulació de mesures covid causa estrès tòxic en menors

L'acumulació de mesures per a frenar la covid provoca en la infància i adolescència «cotes inassumibles» de «estrès tòxic» per a un sistema nerviós en creixement, i produeix «alteracions o fins i tot danys a nivell d'estructura i funció cerebral» que poden condicionar la seva salut física i mental.

Així ho adverteix un grup d'especialistes de tota Espanya en la intervenció en infància i adolescència dels àmbits sanitari, social i educatiu en un manifest que ja ha estat signat per 2.000 professionals i en el qual consideren «especialment perjudicials» algunes mesures imposades a les escoles i en algunes institucions sanitàries.

Les mascaretes com a barrera expressiva

«Som un grup de professionals que estem preocupats», afirma a EFE el pedagog i educador familiar Gorka Saitua, un dels promotors de la iniciativa a nivell nacional i el blog del qual (educacion-familiar.com) ha estat el paraigua en el qual s'ha gestat aquest moviment, que posa com a exemple l'ús ininterromput de mascaretes per part de les persones que són un referent dels menors en edats molt primerenques.

Els nens de 0 a 5 anys, explica Saitua, necessiten «veure la cara» de les seves figura d'inclinació -pare, mare o docent- per a «regular l'estrès. Requereixen captar els senyals de seguretat que ofereixen perquè sabem que una cara inexpressiva reporta a aquestes edats uns nivells d'estrès que no es poden tolerar».

També té gran impacte en els menors la inexistència de períodes d'adaptació, les mesures d'aïllament en cas de malaltia o la impossibilitat de mantenir relació amb altres nens o nenes afins que pertanyen a un altre grup bombolla, entre altres mesures.

L'impacte psicològic en nens i joves

En l'escrit «Per una educació i una sanitat lliure d'estrès tòxic per a la infància i l'adolescència», al qual ha tingut accés EFE, demanen «reactivar el debat» sobre algunes mesures sanitàries encara vigents com a prevenció de la covid-19 «atenent el seu impacte, especialment durant la primera infància -de 0 a 6 anys- encara que també en la segona infància i adolescència».

Després de recordar que hi ha hagut un repunt de la incidència de trastorns de salut mental entre la població infantojuvenil a causa de l'estrès agut o crònic que han sofert des de l'inici de la pandèmia, insten les Administracions competents «a considerar, en les seves decisions, l'impacte que aquestes mesures poden tenir en ells a curt, mitjà o llarg termini».

Fan aquesta petició «atesa l'actual prevalença de la malaltia ocasionada pel SARS-CoV-2 així com a la vacunació massiva de la població, que ha reduït significativament els riscos per a la població».

Gorka Saitua aclareix que no són «activistes antimascaretes» i que respecten «les mesures que s'han pres fins ara», però creuen que en el moment epidemiològic actual «potser cal revisar determinades mesures perquè estan danyant a la infància».

Els perills de l'estrès tòxic en menors

La idea de fer aquesta crida va sorgir després de conèixer la publicació d'una companya, orientadora en un centre educatiu, en el qual advertia d'un increment de menors que «estaven bloquejats» i no podien explorar ni en companyia dels professors ni dels seus pares.

«A partir d'aquí es va comentar, des de diferents àmbits, que també observaven coses molt preocupants de simptomatologia en nens, nenes i adolescents» i que l'acumulació de mesures per a fer front a la covid els estaven «aportant uns nivells d'estrès tòxic» importants.

Saitua, que treballa per al sistema de protecció de la infància en una empresa del tercer sector, explica que el concepte de «estrès tòxic» es refereix als nivells de cortisol (hormona de l'estrès) que s'acumulen en el cos i acaben funcionant com a verí, amb «complicacions molt severes a nivell del desenvolupament neurològic del menor».

«El mal que se sofreix en la primerenca infància, sobretot de 0 a 3 anys, no és fàcil després de reparar -adverteix- perquè la plasticitat cerebral (la capacitat del cervell per a ordenar-se i estructurar-se) en funció d'algunes realitats es va perdent al llarg dels anys».

Segons explica, els professionals «estem veient que molts nens i nenes de la població general, que moltes vegades considerem que no tenen problemes, ja estan començant a veure's afectats per aquests nivells d'estrès tòxic i tenint una simptomatologia que a vegades és compatible amb la qual els menors abandonats i maltractats tenen en processos com el de protecció a la infància».

«Però ens preocupen més el que ja de per si tenen un altre tipus de dificultats, com aquells que han patit maltractament o abandonament, que necessiten un tracte especial», afirma Saitua.

Al seu judici «hem de tornar a situar el debat a nivell polític, que es posi damunt de la taula», i començar a prendre mesures per a «preservar a les persones més vulnerables de la societat, perquè no es vegin afectades en el seu desenvolupament, que després no es podrà corregir».