L'ús de mesuradors de CO2, un mètode controvertit per a prevenir la covid
Un epidemiòleg considera que falta bibliografia científica que comprovi el seu benefici
L'ús dels mesuradors de CO₂ en espais tancats genera debat entre els experts sanitaris per la seva eficàcia en la reducció de contagis: mentre un expert en Salut Pública defensa a Efe la seva utilitat en bars i restaurants, un epidemiòleg considera que falta bibliografia científica que comprovi el seu benefici.
Davant la baixada del nivell de contagis i morts a Espanya -que manté una incidència en risc sota inferior als 50 casos-, el professor de l'escola andalusa de Salut Pública Joan Carles March afirma que és partidari de l'ús d'aquests mesuradors, mentre que l'epidemiòleg Pedro Gullón assegura que es tracta d'un marcador «súper indirecte».
«Hi ha molt poca bibliografia sobre la utilitat dels mesuradors de C02. Pot ser útil com un indicador d'un lloc que està mal ventilat, però res més», afegeix Gullón.
En aquest sentit, March, que reconeix que quan van aparèixer aquests marcadors hi havia alguns que «es trencaven», és partidari del seu ús perquè poden ser «molt útils».
«Tota mesura d'aquest tipus sempre té utilitat, perquè realment el que indiquen és un increment de CO₂ i, d'alguna forma, assenyala que hi ha una concentració més alta de l'adequat. Aquí és quan ens avisa per a obrir portes i finestres», subratlla.
De moment, el major ús que s'ha realitzat dels mesuradors de C02 és a les aules dels centres escolars, on s'empren per a renovar l'aire dins de les classes.
Quan l'aparell indica alts nivells de concentració de partícules en l'ambient, i que per tant les persones en aquest espai estan respirant aire exhalat, s'obren portes i finestres per a renovar l'aire de l'interior.
Així ho explica a Efe la cap d'estudis i coordinadora per a la covid de l'institut madrileny Margarita Salas (Majadahonda) Blanca López, el centre del qual disposa de mesuradors de CO2 no sols en cada classe, sinó també a la sala de professors, cafeteria i en els laboratoris.
Aquesta professora assegura que, en tornar a les aules després del confinament, van reutilitzar un mesurador de CO₂ que havia emprat en el curs anterior una alumna per a mesurar el diòxid de carboni fixat per les plantes, en el marc d'una prova individual per al laboratori.
En comprovar el seu funcionament, van decidir comprar diversos aparells més encara que alguns -segons assegura López- no complien bé la seva funció perquè eren «inestables», la qual cosa els va portar a adquirir uns altres amb tecnologia d'infrarojos, que eren més cars però de major precisió.
Gullón considera que se li han posat «moltes esperances» als mesuradors, i que és més aviat una mesura que s'ha pres per a aparentar «que s'està fent alguna cosa».
«I a mi em fa pena tots els diners que s'ha invertit en els mesuradors de CO₂, quan realment tenen una utilitat bastant limitada», conclou l'epidemiòleg.
La pandèmia a Espanya: «Risc baix no és risc zero»
Quant a l'evolució de la pandèmia a Espanya, que actualment es troba en risc baix de transmissió, March insisteix que encara «no hi ha risc zero», per la qual cosa aposta per mantenir algunes restriccions d'aforament en espais d'oci, gimnasos i col·legis durant uns mesos més.
«No ha acabat encara la tardor però estem en una situació molt bona», al mateix temps que reconeix que s'ha mesurat malament l'impacte que la variant delta anava a tenir en els col·legis durant l'inici del curs escolar.
«Ens hem equivocat pensant que la variant delta podria tenir un efecte clar en els col·legis en ser població no vacunada i que podria haver generat una sisena ona», afirma.