Es doblen les denúncies de falsos revisors del gas i les protagonitzen cada vegada més dones

Les denúncies de falsos revisors del gas o la llum que aprofiten l'engany per robar a les víctimes s'han disparat aquest 2021. Segons dades presentades pels Mossos d'Esquadra, després de dos anys amb un centenar de casos coneguts, a finals d'octubre d'aquest any ja s'ha arribat a les 186 denúncies, fet que la policia atribueix a què s'ha reduït l'estigma a l'hora d'informar de l'engany a comissaria. En aquest temps, també han detectat un canvi de perfil en els lladres que protagonitzen el fet delictiu. Cada vegada els protagonitzen més dones per guanyar-se la confiança d'una dona gran sola a casa. Els Mossos informen que sovint són parelles femenines que tenen un vincle familiar i que actuen per diferents punts del territori espanyol.

Les dades sobre aquesta tipologia delinqüencial s'han facilitat en la presentació d'una nova campanya de prevenció, impulsada per la policia catalana en col·laboració amb la Federació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya (FEGiCAT) i l'empresa de sistemes de climatització BAXI.

L'associació d'instal·ladors i els Mossos treballen conjuntament des del 2013, quan es va detectar la irrupció destacada d'aquests enganys, però no ha estat fins ara que el fenomen delictiu s'ha disparat en denúncies. Per augmentar la consciència sobre els falsos revisors, ara es repartiran 500.000 cartells que es faran arribar a comunitats de veïns de tot Catalunya. Amb aquest impuls es calcula arribar a gairebé dos milions de ciutadans.

La clau d'aquests enganys és que poden derivar en diversos delictes, des de robatoris amb violència fins a fraus amb dades bancàries. El delicte, predominant, però és el furt. El sotscap de l'Àrea Tècnica i de Proximitat de Seguretat Ciutadana dels Mossos d'Esquadra, Sergi Martínez, detalla que cada vegada s'encarreguen de protagonitzar aquestes trampes més «dones joves» que visiten dones grans soles. Segons el sotsinspector, generen «més confiança que un home» en les víctimes que els han d'obrir la porta de casa seva. Sovint són dues dones les que actuen, formen part d'un clan familiar i compten amb un conductor que les espera amb un vehicle per marxar ràpidament a altres cites delinqüencials. A més, la normalització de la mascareta a la cara els acaba de facilitar un grau afegit de protecció davant possibles identificacions en el relat de les víctimes.

En el conjunt de l'any 2019 els Mossos d'Esquadra van registrar 96 casos de falsos revisors. El 2020 la xifra es va mantenir molt similar: 98 denúncies. Aquest any, però, només fins al 25 d'octubre ja s'han comptabilitzat 186 denúncies. De fet, només el mes d'abril del 2021 es van tramitar tantes denúncies com en els cinc primers mesos del 2019, 31 i 32 respectivament.

La policia catalana fa una doble lectura. D'una banda, reconeix que la pandèmia va portar els delinqüents a allunyar-se de la via pública i a buscar noves formes d'obtenir ingressos il·lícits. Així, alguns van optar per les estafes presencials i altres pels delictes digitals. Aquest canvi «ha vingut per quedar-se», apunta Martínez. Tanmateix, el gran increment de denúncies que s'està experimentant aquest any tindria relació directa amb què «policialment s'ha fet molta campanya preventiva durant el 2020». Així, els Mossos veuen clau haver aflorar «la xifra negra» de persones que no denunciaven tot i haver patit un engany d'aquesta tipologia. «Les víctimes normalment són gent gran sola» que poden tenir reticències a l'hora de denunciar perquè «no se n'han adonat o per la pròpia vergonya o perquè la família pugui renyar-les, entre cometes», apunta Martínez.

Consells i prevenció

La difusió de com d'habitual és aquest engany i de les claus per detectar-lo pretén acabar de reduir la xifra de víctimes, que sovint són vulnerables i en situació de soledat. «Un augment de les denúncies ajudaria a la policia a disposar de més dades, conèixer millor el 'modus operandi' del delicte i disposar així de més evidències en processar judicialment als delinqüents», indica Jaime Alcaide, president de FEGiCAT.

De moment, els Mossos tenen controlats diversos grups que s'encarreguen de fer operacions itinerants per diferents punts de l'Estat i que s'informen de possibles víctimes utilitzant «les Pàgines Blanques» i les cerques de telèfons a Internet. En aquesta primera trucada, es fan passar per l'ajuntament o alguna entitat i confirmen la situació en què viu el possible objectiu. A posteriori, fan la visita intenten cometre el furt, robatori o estafa.

Davant d'això, policia i agents implicats recorden que la revisió del gas és obligatòria únicament cada 5 anys, que primer es rep una carta al domicili informant de la visita i que, finalment, es col·loca un document informatiu pocs dies abans de la presència dels revisors de la companyia, a l'edifici. A més, insisteixen que mai es demana que es faci cap mena de pagament ni en efectiu ni en targeta, ja que tots els pagaments es vehiculen en la factura vinculada al compte habitual.

Davant d'això, aconsellen que no s'obri la porta a cap desconegut que no hagués avisat prèviament, que es vigili amb els moviments de qui entra a casa i que no es facilitin dades bancàries. Especialment el que busquen els lladres és el codi pin de la llibreta bancària o de la targeta de la víctima, que és el recurs més profitós per aconseguir grans quantitats de diners una vegada fora del domicili.

Els Mossos d'Esquadra insisteixen que aquests grups actuen de manera altament professionalitzada i que poden aparèixer en pobles petits, si bé prefereixen les àrees metropolitanes com l'entorn de Barcelona. Conscients que els és una aliada, la mascareta és un atribut constant també en aquests estafadors i s'ha convertit en un «handicap» per als Mossos, reconeix Sergi Martínez. Per tot plegat, es recomana ser tan ràpid i precís com es pugui en les denúncies, per acabar de collar aquests grups que moltes vegades la policia ja coneix. «A vegades, l'únic que hem de fer és posar cara a la persona que ha fet aquell fet concret», clou el sotsinspector.