Tribunals
El Tribunal Constitucional de Bèlgica tomba la llei d'injúries a la corona del país arran del cas Valtònyc
L'alt tribunal considera que la norma del 1847 és inconstitucional perquè no respecta la llibertat d'expressió
Després que un tribunal de primera instància belga rebutgés l'entrega del cantant a Espanya, on va ser condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les lletres de diverses cançons, el Tribunal d'Apel·lació de Gant va preguntar al TC belga si aquesta norma és compatible amb la llibertat d'expressió i, per tant, si és vàlida per poder acceptar o no l'euroordre contra el cantant.
Arguments del TC
La llei belga d'injúries a la corona preveu una pena de presó de sis a tres anys per insultar el rei. Després d'analitzar la norma, el TC belga ha conclòs que és «una pena especialment severa»i «incompatible amb la llibertat d'expressió». Citant la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, el TC belga recorda que, per respectar la llibertat d'expressió, el delicte d'injúries a la corona ha de ser «necessari en una societat democràtica», és a dir, que ha de «respondre una necessitat social urgent i que sigui proporcional als objectius perseguits».
En la sentència, el TC belga destaca que la llei d'injúries a la corona de Bèlgica «es va adoptar en un context històric fonamentalment diferent del context actual»i que «les visions sobre allò que es pot considerar necessari en una societat democràtica»també han evolucionat.
«Ni la irresponsabilitat del Rei ni la posició simbòlica que ocupa a l'Estat poden justificar que la reputació del Rei estigui més protegida que la reputació d'altres persones», defensa la resolució judicial, afegint sobre la llei en qüestió: «No respon a una necessitat social imperiosa i és desproporcionada amb l'objectiu de protegir la reputació de la persona del Rei».
Per això, el TC ha conclòs que la criminalització dels insults al rei belga no és necessària en la societat democràtica actual, tenint en compte que les opinions crítiques contra institucions, personatges públics o el sistema constitucional d'un estat s'emmarquen en la llibertat d'expressió, tal com marca la jurisprudència del TEDH, especialment la sentència d'Estrasburg pel cas d'Otegui i la sentència Stern Taulats per la crema de fotografies del rei a Girona.
El cas Valtònyc
Fa més de tres anys que Espanya reclama a Bèlgica l'extradició del raper mallorquí. Després que un tribunal de primera instància rebutgés l'euroordre contra el cantant el setembre del 2018, el Tribunal d'Apel·lació de Gant està estudiant la petició d'entrega. Primer va preguntar al Tribunal de Justícia de la UE si podia acceptar l'extradició per la via ràpida pel delicte d'enaltiment del terrorisme com demanaven les autoritats espanyoles. Luxemburg va dir que no i el tribunal de Gant analitza ara si el pot entregar pels altres delictes: injúries a la corona i amenaces.
En concret, el Tribunal d'Apel·lació de Gant explora si aquests delictes tenen un equivalent a la legislació belga, un requisit per poder aprovar l'euroordre. Com que tenia dubtes sobre la llei d'injúries a la corona, fa un any va preguntar al Tribunal Constitucional sobre la seva legalitat. El pronunciament ha arribat aquest dijous.
La decisió sobre l'extradició està en mans del Tribunal d'Apel·lació de Gant i, de fet, encara pot ser recorreguda en última instància al Tribunal de Cassació de Bèlgica.