Morir en les xarxes socials, la incògnita digital després de la mort

Quan una persona mor, les seves xarxes socials continuen actives. Pocs coneixen el terme herència digital, però cada dia més persones es troben davant la situació d'haver de gestionar què fer amb els perfils d'una persona que ja no està.

Plataformes com Facebook o Twitter ja s'han adaptat a aquesta realitat i permeten, a través d'un formulari, gestionar aquesta situació perquè, o bé es tanqui el compte, o es converteixi en una commemorativa.

Aquesta última opció, no obstant això, encara deixa serrells solts, com indica a Efe Roberto López, un jove barceloní de 25 anys que manté com a contactes en Facebook a quatre amics que van morir en 2015.

Avui dia i a pesar que els comptes dels morts són commemoratives, els continuen etiquetant en comerços i locals que fan publicitat i fins i tot reben felicitacions en la data del seu aniversari.

Les opcions

La política de Twitter ofereix als familiars l'opció de desactivar el compte i els passos a seguir per a arribar fins al formulari de desactivació són senzills.

Tan sols és necessari presentar una documentació com el certificat de defunció o el document d'identitat del mort per a evitar així possibles tancaments falsos o no autoritzats.

A més, la plataforma es reserva el dret a eliminar imatges i vídeos en el cas que la defunció tingués un interès públic, com per exemple en cas de tirotejos o successos violents.

Alguna cosa semblança ofereix Facebook, que estableix com a requisit l'enviament de documents legals com un poder notarial o una última voluntat per a poder realitzar el tancament del compte per part d'un tercer, i un obituari o esquela per a verificar la defunció del propietari del perfil.

Una altra opció és la de transformar el perfil del mort en un compte commemoratiu.

En aquest cas, ningú podria iniciar la sessió, però existeix l'opció que la família o el propi afectat, en vida, designi a una persona determinada que gestioni uns certs aspectes del compte, com acceptar sol·licituds d'amistat, destacar «posts» o canviar la foto de perfil.

Així, tot el contingut compartit per la persona morta, com les fotos, els vídeos o les publicacions romanen en el compte commemoratiu.

Testaments digitals, un dret 3.0

Els testaments digitals permeten que les persones puguin deixar reflectida la seva voluntat sobre què s'ha de fer amb les seves xarxes socials una vegada mortes.

No va ser fins a 2018 quan la llei de protecció de dades va incorporar el testament digital. «Abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, cada empresa de serveis digitals actuava com volia», explica a Efe l'advocat i director del departament de dret digital de MCT Advocats, Antonio Séneca.

Ara, quan una persona mor, les empreses estan obligades a actuar conforme al que els hereus indiquin, o segons la persona morta hagués disposat en vida.

Per a preservar la privacitat de les contrasenyes, claus d'accés i fins i tot la intimitat dels missatges privats en xarxes socials, aquest expert aconsella que es designi la figura del marmessor.

Si no es fa testament digital -explica Séneca- seran els hereus, de mutu acord, els encarregats de dur a terme les labors de tancament o creació de perfils commemoratius.

«És molt freqüent encara que les persones no deixin testament digital» i una de les raons que explica aquest advocat és que «les persones que més moren són els majors, que no solen fer tant d'ús de serveis digitals, mentre que els joves que moren no solen fer testament».