Absolt el repartidor de menjar a domicili acusat de violar un menor de 16 anys a Santa Coloma de Farners

El menor, que al judici es va referir a si mateix tant amb el gènere masculí com amb el femení, va anar fins al portal. Al judici va explicar que, un cop allà, el repartidor l'havia agredit sexualment. La sentència conclou, però, que «no ha quedat acreditat» que durant aquesta trobada l'acusat hagués subjectat la víctima amb força pels braços, l'hagués obligat a agenollar-se i a fer-li una fel·lació.

El tribunal sosté que, encara que el relat de la víctima sigui «creïble», no hi ha proves que corroborin l'acusació. La fiscalia l'acusava d'un delicte d'agressió sexual amb penetració bucal i demanava 10 anys de presó, 6 anys de llibertat vigilada i que l'acusat no es pogués apropar a menys de 500 metres de la víctima durant 14 anys. La defensa, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, sol·licitava l'absolució.

La sentència critica que «novament» s'han trobat amb un judici per un delicte de naturalesa sexual en el que s'ha «renunciat a l'ús de mecanismes objectius d'acreditació del succés». Una de les proves «objectives» que es podrien haver aportat, exposa el tribunal, hauria estat l'anàlisi del semen o de la roba de la víctima però va ser «impossible» perquè l'havien rentat.

L'altra prova que l'Audiència apunta que podria haver servit per corroborar el relat de la víctima eren les trucades que va assegurar que li havia fet després dels fets: «Aquesta trucada, d'haver-se constatat, haurà introduït un seriós factor de dubte sobre la tesi de l'acusat». El processat va dir al judici que havia estat la víctima qui li havia començat a fer tocaments i ell l'havia rebutjat.

El pare de la víctima va declarar al judici i el tribunal remarca que va explicar que va notar que trigava massa a tornar de buscar la comanda i que, quan va pujar, estava en un estat de «nerviosisme». També va declarar una amiga de la menor a qui va explicar el mateix dia que l'havien agredit sexualment: «No es va creure el seu relat perquè va escoltar diferents versions del mateix».

«Per tant, els elements de corroboració subjectiva amb els que comptem derivats d'aquests dos testimonis no són altres que la tardança en pujar al pis després de recollir el sopar, el canvi d'ànim, el nerviosisme inicial i la incredulitat de la versió expressada per la seva amiga», conclou la sentència que determina que és un «bagatge ben escàs» per poder condemnar l'acusat.