Societat
Detecten plastificants en sardines, seitons i lluços del mar Mediterrani
Els nivells trobats no suposen un risc per a la salut humana
Així es fa la pesca del seitó
Tot i això, sí hi ha diferències entre les tres espècies, sent la sardina el peix amb més quantitat de plastificants trobats, seguida del seitó i del lluç. Aquestes diferències estan relacionades amb les diferents capacitats d'adquisició, bioacumulació i metabolisme de cada espècie. Els nivells inferiors trobats al lluç, que és un depredador parcial de sardines i seitons, suggereixen que aquests contaminants no es biomagnifiquen al llarg de la cadena alimentària.
Els investigadors asseguren que el consum d'aquests peixos no suposa cap amenaça per a la salut humana. Tot i això, l'exposició humana a aquests contaminants es produeix per diferents vies, com la ingestió d'altres aliments, la inhalació o la ingesta de pols. La suma de totes aquestes fonts sí que podria plantejar un cert risc. Per això, és recomanable minimitzar l'exposició humana a aquests plastificants, reduint la contaminació dels ecosistemes marins i prevenint un augment dels seus nivells als peixos, afirma Eljarrat.
D'altra banda, l'equip de l'ICM-CSIC està estudiant el declivi de les poblacions de sardina i seitó a la costa oest del mar Mediterrani. L'investigador d'aquest centre Joan Giménez explica que hi ha diverses hipòtesis obertes, com per exemple l'augment de la pressió pesquera, les temperatures més càlides de l'aigua a causa del canvi climàtic o la presència de contaminants com els analitzats en aquest estudi.
La recerca s'ha publicat a la revista 'Environmental Pollution'.