Judicial
La vident Pepita Villalonga nega haver estafat a una dona: «No l'he vist mai»
La televisiva tarotista està imputada en un presumpte cas d'estafa per haver cobrat 31.400 euros a una dona pel pagament de rituals màgics i esotèrics
La televisiva vident Pepita Villalonga ha negat aquest dimarts davant el tribunal haver estafat a una dona uns 31.400 euros pel pagament de rituals màgics i esotèrics, i ha al·legat que «no l'ha vist mai» i que ella no presta aquests serveis, sinó que s'encarrega només de la publicitat de l'empresa.
En la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona s'ha celebrat aquest dimarts el judici contra Vilallonga i altres dos acusats, que quedarà demà vist per a sentència amb les al·legacions finals de les parts, en una causa en la qual el ministeri fiscal no ha imputat a aquestes tres persones al no apreciar ni estafa ni «engany», mentre que l'acusació particular que representa a la presumpta víctima demana 8 anys de presó per un delicte continuat d'estafa.
Els fets es remunten a novembre de 2016, quan la presumpta víctima, R.P., va acudir a un despatx esotèric situat al carrer Mallorca de Barcelona vinculat a la vident Villalonga, i va acabar desemborsant, segons la denunciant, tres imports de 4.400, 10.000 i, finalment, 17.000 euros perquè li llevessin un «mal d'ull» i el risc de mort que pesava sobre ella que li havien augurat els acusats.
Durant el judici, la popular vident ha assegurat que «mai», «mai» ha vist a la presumpta víctima, i que el dia que aquesta va contactar i es va personar a la botiga d'esoterisme del carrer Mallorca ella estava en el notari: «És impossible que la conegués», ha afirmat.
Ha argumentat, a més, que «rares vegades» realitza directament els serveis màgics i esotèrics que es presten en el citat local, ja que se centra en els programes de televisió i en la publicitat d'aquests: «No és la meva botiga, jo no gestiono la botiga. (...). És una altra empresa la que es dedica a l'explotació dels serveis, jo només em dedico a la publicitat» i a «proporcionar clients», ha explicat la popular vident.
Ha dit desconèixer els serveis esotèrics que la presumpta víctima va sol·licitar a un altre dels acusats en la seva primera visita al local, encara que ha assegurat que els tarotistas «no parlem de salut» -per a rebatre l'argument de la denunciant que li van dir que anava a morir-: «Nosaltres toquem l'ànima, és espiritualisme, creiem en àngels, esperits... Som gent pacífica i de bé», ha agregat.
Ha explicat que, més enllà de tirar les cartes, el preu de la resta de serveis esotèrics es pacta entre el tarotista i el client en funció de la complexitat i de la durada d'aquest, i que el pagament es realitza en el taulell d'entrada de la botiga, en el qual s'expedeix una factura.
La presumpta víctima ha relatat que no creu en l'esoterisme, però que en aquella època es trobava passant per un mal moment, en un «forat negre», i que en veure a la popular vident en la televisió va decidir contactar amb el local per a tancar una visita.
En contra de la versió de l'acusada, ha afirmat que aquesta li va tirar les cartes en 30 segons i li va dir: «Tens un mal d'ull molt fort, tens un mort a l'esquena, no arribes a final de setmana ni tu ni els teus gossos», i ha agregat que tot seguit la vident la va indicar que hi havia un treballador en el local que la podia ajudar i curar.
Aquest treballador, l'acusat D.L., i el fill de la vident, F.B., que també s'ha assegut avui en el banc dels acusats, «em van convèncer» per a realitzar una sèrie de rituals per a llevar el mal d'ull, pels quals li van demanar 4.400 euros, segons ha explicat la denunciant, qui ha subratllat que «estava molt espantada, tenia molta por».
Uns tres dies després, després de treballar «dia i nit», els acusats el van informar que el mal d'ull que tenia era «molt, molt fort», ha prosseguit la dona durant el seu testimoniatge davant el tribunal, de manera que li van dir que «per a continuar viva» havien de cridar a un capellà del Vaticà, que hauria de viatjar a Jerusalem per a prosseguir amb els rituals, per la qual cosa havia de pagar altres 10.000 euros.
Després d'aquest segon pagament, la presumpta víctima ha dit que el 2 de desembre li van demanar 17.000 euros més per a poder acabar amb el treball, quantitat que va abonar, però que ja aquest dia va començar a sospitar, i que quan el 7 d'aquest mes li van demanar altres 10.000 euros si volia «que tot quedés arreglat abans de Nadal», ja no va pagar.
Ha explicat que durant el mes de gener va demanar de manera reiterada factures dels pagaments efectuats sense èxit, de manera que durant el judici la seva advocada no ha pogut aportar proves de l'abonament d'aquestes quantitats.
Tampoc ha pogut acreditar aquests pagaments amb els resguards de transferències bancàries o d'extraccions en efectiu ja que, segons ha explicat durant el judici, va abonar aquestes quantitats amb els diners que tenia a casa procedent d'un pla de pensions que havia cancel·lat.