Descobreixen possibles biomarcadors per saber el mal neuronal en l'Alzheimer

Unes molècules del líquid que flueix dins i al voltant del cervell i la medul·la espinal de pacients d'Alzheimer poden ser un biomarcador per a determinar el mal neuronal en l'Alzheimer, segons un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) publicat en la revista «Translational Neurodegeneration».

L'Alzheimer és el principal trastorn neurodegeneratiu en persones d'edat avançada, per al qual no existeix cap tractament o prevenció eficaç.

A més, els mètodes de diagnòstic actuals no detecten una de les alteracions més primerenques i rellevants de la malaltia, que és el grau de disfunció de la sinapsi, és a dir, dels components de les neurones que fan fluir la comunicació en el cervell.

Precisament, la recerca del Grup de Comunicació Intercel·lular de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro) ha descobert un potencial biomarcador del mal en les sinapsis en unes molècules en el líquid cefalorraquidi de pacients d'Alzheimer.

Segons el catedràtic i líder de la recerca, Fernando Aguado, és necessari trobar aquests indicadors «per a conèixer la progressió de la malaltia i per a avaluar nous tractaments contra els processos neurodegeneratius que desencadena».

En aquest treball, els investigadors han analitzat diversos components moleculars de les vesícules de centre dens, de l'escorça cerebral i el líquid cefalorraquidi de pacients d'Alzheimer i els han comparat amb els d'un grup de control.

Aquestes vesícules secretan transmissors proteics, com a neuropèptids i factors de creixement, que exerceixen un paper crucial en la modulació de l'activitat i donen resposta a l'activitat neuronal.

«En aquest estudi hem analitzat la possibilitat que components secretables poc estudiats de les vesícules del cervell poguessin estar alterats en el líquid cefalorraquidi i el teixit cortical de pacients amb Alzheimer», ha explicat Aigualit.

Els resultats obtinguts per la recerca mostren una correlació dels nivells de dos d'aquests components, les proteïnes PC1/3 i PC2, amb el grau de deterioració cognitiva i amb marcadors establerts de neurodegeneración.

«Tenint en compte que aquestes proteïnes només són produïdes per neurones i majoritàriament secretadas en les sinapsis, proposem l'ús potencial dels nivells d'aquests components com biomarcadores complementaris que puguin ajudar a determinar el mal sinàptic i la neurodegeneració en pacients amb Alzheimer», ha assenyalat Aigualit.

Tot i que el treball és una evidència de la implicació d'aquestes proteïnes en la malaltia, l'investigador ha remarcat que «encara és necessari continuar investigant per a què es pugui traslladar a la pràctica clínica».